Poses «adoctrinament» a Google, i primer et surt el significat del vocable al diccionari, i segon o tercer, depèn del dia, una acusació contra l'escola pública de Balears. Ens podem felicitar per tenir els grupuscles d'ultradreta més hiperactius i eficients del panorama patri. Són ells els que, incansablement, llancen caca sobre una de les poques coses boniques i valuoses per les quals val la pena lluitar: l'educació universal, laica, gratuïta i igualitària, la qual posa els fonaments de ciutadans de plens drets independentment del seu origen o extracció social. Ofèn, que alguna cosa queda. Tergiversa, que alguna cosa en trauràs. Potser aquesta és la manera de cohesionar Espanya, destrossant la bona fama d'aquesta comunitat educativa al complet, però ho dubto. A tots els activistes de la rojigualda que semblen a punt d'entrar en combustió espontània quan escolten un nen català parlant català, o un nen mallorquí parlant català, i que creuen que l'independentisme es mama a les aules i no a casa, els diria, de veritat, que no es preocupin tant. Jo vaig estudiar a les monges i a l'Opus, i el seu adoctrinament el vaig processar a la meva manera, és a dir, generant anticossos. Així que potser a les escoles de l'àmbit catalanoparlant s'estan formant els dirigents unionistes del demà, els «marichalares» del segle XXII. Però millor no em dirigiré a ells, sinó als diputats de partits els seus vots dels quals decideixen coses importants, per si les enquestes malauradament no s'equivoquen i donen la campanada el 21-D. Als de Ciutadans (i del PP), que quan hi ha maror s'apunten a bombardejar les escoles públiques de l'arxipèlag amb les seves insídies, les seves exageracions i les seves xafarderies de pati d'esbarjo: penseu abans de parlar. És una norma de primer de primària. Aneu a les escoles a observar el que aconsegueixen amb esforç, enmig d'una gran precarietat. Trepitgeu el terreny i després acuseu, si us enqueden ganes.

No sé si serà possible fer classe d'història o de filosofia a xavals de quinze anys defugint el que està passant a Catalunya. Els mals professors ho faran; els bons donaran sentit al concepte de realitat i de cultura contemporània. Segurament, els mateixos que s'escandalitzen perquè els adolescents viuen al marge del seu temps, sense compromís, sense ideals, abonats al consumisme i connectats només als seus interessos i als seus mòbils, protesten perquè discuteixen sobre el que està passant i prenen partit a la seva manera. És molt difícil mantenir els nens aïllats d'aquesta gran moguda nacional, i directament impossible aconseguir-ho amb els joves. Ni tan sols seria positiu, ja que assisteixen en primera fila a esdeveniments que molt aviat descriuran les enciclopèdies. Culpar els mestres per haver d'explicar un soroll creat i amplificat pels polítics resulta si més no cínic. I desitjar que els estudiants no s'expressin, propi de temps periclitats.

Mai es parla d'adoctrinament quan arriba la temporada de comunions als col·legis concertats religiosos (subvencionats), ni rn desembutxacar per sentència judicial els concerts amb centres que segreguen per sexes. La ideologia només campa de forma malèvola a l'escola pública, la resta de l'ensenyament privat i semiprivat dona una lliçó amb veritats més empíriques que la taula dels elements. Faria riure si no fos una injustícia. Entre l'esperit crític i l'esperit sant, als que viuen de la demagògia sempre els convindrà que adoctrini el segon.