Quan escric aquestes ratlles, a quarts de dues del dissabte 11 de novembre, encara estic esperant notícies d´una reunió que ha començat a les nou del matí en un replec de la geografia belga. Segurament les decisions preses allí orientaran la dinàmica electoral en el món sobiranista en la recta cap a les eleccions del 21 de desembre. A aquest punt del dia l´única certesa que podem escriure és que ERC ha aprovat les seves llistes sense atendre a la crida a la llista compartida i unitària del món sobiranista. Sempre hi ha una presumpció de sospita sobre el món del Partit Demòcrata, fins i tot després d´aquests 22 mesos transcorreguts de presidència de Carles Puigdemont, mentre que a ERC se li perdonen moltes coses, fins ara. El test final, el vot secret en urna el 21 de desembre. És com a mínim xocant que persones que estan compartint cel·la en una presó -les conselleres Dolors Bassa i Meritxell Borràs, per exemple- no comparteixin llistes en aquest moment tan excepcional. No cal posar sal a la ferida, cadascú escatirà moltes decisions en poques setmanes.
Pel que fa a la llista transversal i cívica, esperem notícies tot afirmant que la transversalitat no ha d´estar renyida amb la preservació dels partits polítics que han sumat en la política catalana dels últims anys.
En el camp socialista, la transversalitat arriba a ser també el mai vist: socialistes que avalen l´aplicació de l´article 155 de la Constitució espanyola a Catalunya al costat de nacionalistes catalans que han defensat una Espanya amb una Catalunya Estat lliure associat després de l´exercici de l´autodeterminació. Tot això sumat amb el vicepresident de l´entitat Societat Civil Catalana i tancant la llista, en un lloc d´honor, el fiscal del cas Banca Catalana. Els vells ciutadans que van viure amb joia els vuitanta i noranta del segle passat, no ho acabaran d´entendre. Veurem què suma i què resta aquesta alquímia.
En les eleccions del 21 de desembre també es convalidarà si la majoria de la societat catalana dona suport al marc constitucional nascut el 1978. Ha estat un mantra del debat polític dels últims anys afirmar que Catalunya va recolzar molt majoritàriament en referèndum la Constitució espanyola. La meva impressió és que avui aquest suport és minoritari, que el bloc del 155 és minoria a Catalunya, que la impugnació a la Constitució sortirà clarament de les urnes. Però en sortirem de dubtes ben aviat.
Mentrestant, van passant els dies amb un govern de la Generalitat intervingut i part del govern a la presó i la resta a Bèlgica. Posar fi a aquesta situació depèn, també, en part, del resultat del 21-D. No es nota el govern dels «corregidores». Van dir que es notaria un bon govern i de moment només notem fons bloquejats per a les entitats del tercer sector, polítiques socials o els fons per a les biblioteques. Es nota que el govern del PP no té el seu punt fort a Governar Catalunya.
I la política espanyola, esperant el resultat del 21-D. Passen tantes coses cada dia que no se sol recordar que el govern de l´Estat no ha presentat el projecte de pressupostos, perquè no disposa del suport del PNB per a la seva tramitació i aprovació. Alguns sectors del nacionalisme hiperventilat critiquen el PNB. Algun dia, amb més calma, es podrà explicar el molt que han intentat acompanyar i fer el bé els nacionalistes bascos, que no entenen la lògica política catalana però que no ens han deixat d´acompanyar ni un sol dia. Esperem notícies de nord enllà, on diuen que la gent és «neta, rica, lliure, culta, desvetllada i feliç»... en el nostre ideal que va escriure Salvador Espriu. Avui, en un lloc de Flandes, es prepara el que serà la gran notícia de la setmana vinent.
