Fa pocs dies vaig participar amb els amics i amigues de la Fundació Novafeina a la 4a Jornada empresa + social, dedicada a La contractació de persones vulnerables, bona pràctica empresarial socialment responsable. Va ser una satisfacció poder compartir novament els meus parers, reflexions i idees sobre les polítiques d´ocupació, i la integració de les persones que tenen més necessitats de protecció amb les que coneixen de primera mà la realitat laboral d´aquests col·lectius i lluiten diàriament perquè la inserció en el món laboral no sigui només una paraula, sinó que es converteixi en realitat, en un mercat de treball que ha viscut situacions especialment difícils durant molts anys i que a poc a poc va recuperant una certa normalitat, tot i que malauradament la millora no arribi, i encara menys a aquella part de la població que per diversos motius (falta de qualificació, desavantatges personals, edat, nacionalitat, etc.) pateix especialment per romandre en aquest mercat o reincorporar-s´hi, i a més en unes condicions de mínima qualitat del treball efectuat.
La definició i conceptualització de col·lectius prioritaris o vulnerables ha de, lògicament, efectuar-se a partir del marc normatiu estatal i autonòmic, tenint presents les diferències existents a efectes de definició de cada un d´aquests col·lectius, que a més estan regulats en normes diferents, si bé és cert que els primers poden tenir molts punts de connexió amb els segons per les dificultats amb què també es troben en intentar incorporar-se al mercat laboral o, si s´escau, romandre-hi, i podem trobar-nos davant una realitat laboral en què, tot i la presència al món del treball com a treballadors ocupats, no se surti de la pobresa; això ens ha de fer pensar que en les polítiques d´ocupació en general, i en les d´integració sociolaboral de col·lectius vulnerables, no n´hi ha prou de tenir present aquesta inserció, és a dir, el nombre o la quantitat de persones, sinó també la qualitat de la feina i les possibilitats reals de gaudir d´un treball decent i d´una vida digna.
Pocs dies abans de l´esmentada Jornada se celebrava el Dia Internacional de les Nacions Unides per a l´Eradicació de la Pobresa, que en aquesta ocasió era també el 25è aniversari de la Declaració de l´Assemblea General d´aquesta organització internacional, en la qual es va acordar que el dia 17 d´octubre seria el dedicat a recordar que hi ha d´haver un compromís d´acció per part dels Estats per lluitar justament per l´eradicació de la pobresa, posar-hi fi i avançar, amb mesures adequades, «cap a societats pacífiques i inclusives». Aquest dia és també el moment que, des de l´àmbit europeu, estatal i d´organitzacions socials dedicades a l´atenció de les persones més desfavorides, s´aportin dades generals i realitats concretes que demostren que queda encara molt a fer per revertir la situació actual.
Si ens fixem en primer lloc en les dades facilitades per l´oficina estadística europea Eurostat, el nombre de persones que estan amenaçades de pobresa o exclusió social a la UE eren 117,5 milions l´any 2016, segons els criteris definits per considerar una persona afectada, com a mínim, per una d´aquestes tres situacions: en risc de pobresa després de les transferències socials (pobresa econòmica), en situació de privació severa, o vivint en llars amb molt baixa intensitat de treball. Si bé els percentatges han disminuït des que s´aconseguís el 25% el 2012, encara queda molt per fer per avançar en l´aconseguiment dels objectius marcats en l´Estratègia Europea 2020, essent especialment preocupant per a Espanya que la taxa hagi augmentat en 4,1 punts des de 2008 (del 23,8% al 27,9%, és a dir de 10,786 milions a 12,827 milions).
Més desagregades les dades generals, ens trobem que el 17,2% de la població de la UE disposa de rendes econòmiques, després de les transferències socials, que es troben per sota de llindar de pobresa de l´Estat en què viu, percentatge que augmenta al 22,3% a Espanya; que el 7,5% pateix una situació de privació material severa (5,8% a Espanya), i que el 10,4% viu en llars on la població de 20 a 59 anys (exclosos els estudiants) utilitza menys del 20% de la seva força potencial de treball (amb un increment molt preocupant a Espanya, des del 6,6% del 2008 al 14,9% el 2016).
Per conèixer la realitat espanyola molt més detalladament és obligat acudir a l´informe anual elaborat per la Xarxa Europea de Lluita contra la Pobresa i l´Exclusió Social a l´Estat Espanyol (EAPN-ES). Molt recentment ha estat presentat el setè informe, «Seguiment de l´indicador de risc de pobresa i exclusió social a Espanya 2008-2016». L´informe aporta dades estadístiques d´indubtable interès per conèixer la realitat de la pobresa a Espanya, a partir dels tres criteris fixats a escala europea per l´indicador AROPE, i com afecta persones que es troben en el món del treball i els seus ingressos econòmics pel treball realitzat no són suficients per permetre´ls sortir de la situació de vulnerabilitat. Segons l´informe citat, i pel que fa a 2015, l´indicador citat «s´ha reduït en 0,7 punts percentuals (345.000 persones menys), fins arribar al 27,9% de la població, això afecta 12.989.405 persones» i posa de manifest que «és el segon any que es produeix una reducció, encara que modesta, de l´indicador», si bé des de l´inici de la crisi el 2008, el nombre de persones en risc de pobresa «s´ha incrementat en més de 1.242.000 persones».
D´especial interès per comprendre els canvis que està patint el món del treball, i el seu impacte negatiu en termes de renda econòmica disponible per a molts treballadors, són les dades de l´informe que relaciona taxes de pobresa amb l´activitat, ja que «un 48,5% (44,8% el 2015) de les persones en atur i el 25,7% (21% el 2015) de les «inactives» constitueixen els grups més afectats per la pobresa, si s´analitza segons l´activitat. No obstant això, una qüestió molt important pel que fa al perfil de les persones pobres és que només el 31,4% d´aquestes està a l´atur. És a dir, no és la desocupació el que defineix a la pobresa».
Finalment, baixem a la realitat de territoris concrets, en aquest cas el de la nostra comunitat, i fem-ho de la mà d´una organització social com Càritas on el seu personal (laboral i voluntari) viu de primera mà la realitat de la pobresa pel contacte amb persones (inactives, aturades o amb treball -regular o irregular-) que hi acudeixen en recerca d´ajuda. De la Memòria 2016, que agrupa les deu Càritas diocesana del territori, cal destacar que el 71,2% de les persones participants en projectes duts a terme es troba en situació d´atur, fet que demostra la importància de polítiques adequades de formació i la necessitat de buscar creació d´ocupació en l´àmbit de les diferents fórmules jurídiques empresarials. Més preocupant és que un 28% de les persones ateses són treballadors ocupats, cosa que demostra la importància d´adoptar mesures tendents a garantir un salari mínim digne i decent per a totes les persones que treballen.
Sí, efectivament queda molt per fer
