Ja sé que tu ja ho vas dir. I jo també. Però no serveix de res. El pròxim 21 de desembre, Catalunya torna a la legalitat. Per tant, tenim al davant la porta de sortida. Veient el que ha passat les darreres setmanes semblaria que volem polítics antisistema, manifestacions a diari, governs que incompleixin les pròpies lleis, però exigim a la vegada que les empreses no marxin i que la seguretat jurídica que ens dona pertànyer a la Unió Europea no es vegi alterada. Entenc que amb aquest panorama la temptació de fer-ne sang és gran.
Però tenim una tasca important al davant. Durant els pròxims anys, hem de reconstruir les institucions que han estat usades per anar els uns contra els altres. Cal recuperar la cultura democràtica: estendre de nous els ponts perquè no hi hagi dues comunitats ben diferenciades que volen anorrear-se mútuament. És el moment que les autoritats tornin a complir la llei i que els ciutadans assumim que gent diferent que pensa diferent poden tenir objectius comuns. Per això ens cal que la gent respecti un mínim. Fer sang dels que estan reculant, dels que estan frenant, dels que volen fer un canvi no només és miserable. També és contraproduent. Passant factura dels errors, no trobarem la sortida al carreró on som.
