Un tuit a l'atzar d'internet. No; la vida no és Twitter ni és Facebook, encara que alguns polítics ho pensin. En la piulada s'avisava que el Congrés Internacional del Mòbil podria deixar Barcelona, si seguís la inestabilitat, el 2018. Una usuària responia amb un breu: adeu. Si ha de marxar, que marxi, venia a dir.

La frase feta que les empreses marxin, provoca malestar, rubor, sorpresa. Aquest dir: és igual que marxin, té molt del lema boig dels feixismes dels anys 30 del segle XX, «que mori la intel·ligència», perquè la intel·ligència era la força, amb la raó de la democràcia, que impedia que no és produís la seva arribada al poder. La frase té molt de renúncia a les coses que fan una societat gran, plena, rica.

Té quelcom de negació dels mecanismes que fan rutllar les coses, els països, els engranatges del món. De la riquesa que representen els negocis, i d'allò que cerquen en un lloc: estabilitat, un sistema garantista de lleis. Té molt de peterpanisme del segle XXI. Té massa d'apaivagar el dubte en una seguretat falsa. El Mobile World Congress ha tingut aquest any un impacte de 465 milions d'euros, i ha creat 13.200 llocs de treball temporal. Una riquesa important, i més de 100.000 visitants, una bona part d'ells estrangers. Per damunt de la ideologia, el benestar econòmic del país està lligat a la capacitat per atreure empreses, que proporcionin ocupació a molts treballadors. I a la voluntat per preservar els negocis que ja són entre nosaltres. Per això cal mantenir una societat plural, oberta i crítica amb les idees que ens farien més pobres.