Rússia no ha celebrat la revolució de 1917

14.11.2017 | 01:06

Llegim a la versió castellana de Le Monde Diplomatique un dels millors articles que s'han publicat sobre el centenari de la Revolució Russa titulat Celebrar una revolución, sin dar ideas. Com a tot arreu, els números especials que s'han publicat sobre el tema, fan síntesi sobre una commemoració que és incòmoda per al poder rus. El centenari de la Revolució d'octubre de 1917 no plau gaire a les autoritats del Kremlin. Els alegra la seva repercusió mundial però els espanta qualsevol idea de canvi en el poder. Les escasses commemoracions programades, han de servir per a afirmar la unitat nacional, l'antídot de la lluita de classes. Els exburòcrates stalinistes, igual que la burgesia francesa postnapoleònica, liberal, conservadora i centralista, demanen llei i ordre, retorn a la religió, defensa de la pàtria i sobretot de la nació. On són les idees socialistes, emancipatòries i universalistes?

El gran conflicte global que dominà la segona part del segle XX, no va ser l'enfrontament del món lliure amb el comunisme, com se'ns ha explicat, sinó el de les forces armades de la llibertat d'empresa, contra tot el que s'oposés als interessos, disfressats com una croada, de les restes del vell projecte socialista soviètic.

L'amenaça no era l'URSS i els seus satèl·lits, sinó la capacitat que podien conservar les velles idees per oposar-se als abusos del capitalisme.

Seguim amb Josep Fontana, historiador marxista català, autor del monumental volum El segle de la Revolució. La guerra freda va acabar el 1989 amb la implosió de les restes del socialisme real existent. Quan el 27 de desembre de 1991 s'arriava la bandera roja del Kremlin, George Bush (pare) declarava en el Congrés dels EUA, «El comunisme ha mort, la guerra freda l'ha guanyat Amèrica».

Un segle XX, que un servidor rebateja com la centúria de les contrarevolucions, que Fontana ens descriu d'una forma tan brillant i exhaustiva en el seu llibre. Per descobrir la por obsessiva que el món occidental tenía a la Revolució socialista, cal saber que aquesta va condicionar tot el que passaría en el món posteriorment, des de l'aparició del feixisme o el reformisme de la por, fins la gran mentida de la guerra freda. El socialisme soviètic, va fer possible els anys que varen seguir a la Segona Guerra Mundial, el desenvolupament de l'estat del benestar i una llarga etapa de pau social.

Tot va canviar fa 40 anys amb la decadència de l'URSS i la crisi dels partits comunistes, es varen acabar les antigues pors i començà la reconquesta del poder de desigualtat, estancament econòmic i social que estem vivint, patint ara mateix.

A banda de recomanar la lectura d' El segle de la revolució del mestre Josep Fontana, un volum de 800 pàgines, volem aclarir que tot el que hem publicat sobre la Revolució d'Octubre ha estat escrit després de la lectura del llibre. No cal oblidar que un servidor, com Fontana, som vells lluitadors, seguidors i lectors dels més famosos historiadors marxistes anglesos, com ara Hilton, Kiernan, E.P. Thomson, Mobsbawm, Eagleton.

Amb la lectura d'aquesta monumental història del mestre Fontana, hem refrescat i actualitzat tots els esdeveniments de les lluites de classes del segle XX, com el vell progrés en el que creiem. Avui encara estem lluitant per la llibertat, la igualtat... és a dir per un socialisme humanista universal.

La història de la humanitat evoluciona cap a aquests ideals i utopies que neixen ja en la il·lustració francesa dels Voltaire, Diderot, Rousseau... uns valors que la burgesia ha traït sempre, fins i tot després que els hem ajudat a fer la seva revolució de classe. Els burgesos mai no han parat de reprimir les classes populars per seguir-les explotant i negant a la pràctica els drets de l'home, ciutadà universal.

Des de l'època del, Termidor, eliminant els sectors jacobins més d'esquerres, socials dels seguidors de Marat, Robespierre, Saint Just, Baboeuf fins a la Comuna de París, el primer intent socialista seriós que causà milers de morts, empresonats i deportats.

Aquesta revolta dels treballadors parisencs serà la precursora de la Revolució Russa d'octubre de 1917 on els bolxevics dirigits per Lenin i Trosky demanen tot el poder per als soviets obrers, soldats, estudiants i camperols, i res de pactar amb els burgesos liberals de Kerensky. En els anys de la terrible guerra civil que va assolar el país, els rojos bolxevics, destruiren les restes de monarquia tsarista i nacionalitzaren les terres dels aristòcrates terratinents encara semifeudals i, alhora, la feble burgesia comercial-industrial de les grans ciutats. Les seves indústries i grans fàbriques també seran nacionalitzades. Però el gran drama és que el triomf del socialisme te lloc en un sol país, endarrerit, de majoria camperola supersticiosa i servil de l'església ortodoxa. Per tot això Trosky ja deis aleshores que perquè la revolució triomfés havia de ser internacional.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema