El jutge Pablo Llarena disposa de la poció màgica que transforma els independentistes irredempts en espanyolistes fervorosos. Entren al seu despatx taral·lejant Els segadors, i surten entonant un vibrant Viva España. No hi ha raó perquè el bàlsam del magistrat del Suprem solucioni únicament rebel·lions i sedicions. Al contrari, la seva potència sanadora ha d'augmentar en delictes de menor força. Per molt que al Govern li interessi que Catalunya oculti les seves vergonyes, el país té problemes més apressants. Un d'ells es diu corrupció, que no pot guarir-la ni la cirurgia del Tribunal Suprem en ple. No obstant això, hi ha un grau intermedi entre el corrupte i el sediciós fiscal, que hem de denominar secessionista tributari. Els adeptes d'aquesta fe s'han independitzat els seus impostos.

La llei d'amnistia fiscal no només era més inconstitucional que un referèndum, sinó que també ha resultat estèril contra els secessionistes tributaris. Els lliuraments successius de la documentació de paradisos fiscals demostren que el joc consisteix a trobar un sol multimilionari que no practiqui l'evasió massiva. La identificació i escarni dels patriotes farsants no ofereix un consol suficient, sense una restitució de les quantitats defraudades. Aquí és on intervenen els prodigiosos poders dissuasius del jutge Llarena.

En comptes de declarar incurables els secessionistes tributaris, una resignació col·lectiva que juga a favor dels delinqüents, se'ls ha d'aplicar una immersió sobtada al Suprem. A jutjar per l'efecte que la institució ha tingut sobre els independentistes, es produirà una conversió immediata per al futur, a més de l'abonament de les quantitats degudes. En els dos-cents dies hàbils a l'any, un magistrat de l'alt tribunal pot rescatar 2.000 milions d'euros. Ensinistrant més jutges, l'Agència Tributària no donaria l'abast a recaptar les quantitats avui independitzades. I si aquesta redempció monetària no passa, haurem de concloure que no abunda l'interès a aconseguir-la.