Si els dic que no escriuré, en una bona temporada, de Catalunya segur que incompliré el propòsit, el mateix que un parroquià de taverna que perora obsessivament sobre la maldat intrínseca dels catalans. Espanya: democràcia vinosa, travessada, quevedesca. Però, abans, permetin-me els independentistes que els recordi la seva mala fortuna recurrent quan intenten implicar els treballadors en les seves revoltes. Potser tingui a veure amb el fet que el pare de la pàtria emergent - Artur Mas- va dur a terme la retallada dels pressupostos socials més dràstica de totes les que es van escometre en aquell temps, tan proper. Donar una imatge de serietat clavant coces al cul dels menys forts.
Quan el ximple mira la pàtria, li roben la cartera. Mentrestant ni un sol diari en paper de Madrid, ni un, refereix la sospita del cap de la UDEF, un policia, Manuel Morocho, que els responsables del PP, també Mariano Rajoy, van cobrar sobresous, com aquest espanyol a Amèrica que ha estafat vint milions amb l'estampeta de prometre un 2% diari de beneficis. De vegades, al súper, un caixer molt simpàtic em pregunta: «Quan tornarà de Bèlgica Carles Puigdemont?». Li contesto: «Quan torni de Suïssa Urdangarin». Mentrestant, Ignacio González, el que va ser president de Madrid regió, ha reunit els 400.000 euros de la seva fiança en 24 hores. Solvència.
Quan els mafiosos van volar la periodista maltesa Daphne Caruana, fins la premsa més timorata va assenyalar Malta, Gibraltar i Londres com les plataformes d'evasió fiscal preferides pels capitals europeus. Londres, Malta o Gibraltar no pertanyen al Carib. Shakira, en canvi, sí que és caribenya. I catalana per conjugalitat, ja que Colòmbia significa «terra de coloms i colomes». També usa Malta, el mateix que Corinna Witgenstein, l'amiga emèrita, i Juan Villalonga, el de Telefónica. Com va dir Fernando Alonso quan va fixar el domicili del seu equip ciclista a Malta: «Hem vist una finestra d'oportunitat i l'obrirem d'un cop de peu». Així m'agrada: tan subtil com una coça.
