El PSC (Partit dels Socialistes de Catalunya) ha signat un pacte electoral i de legislatura amb Units per Avançar, un partit format per les deixalles d'Unió Democràtica de Catalunya, dissolta per ordre judicial el 24 de març de 2017 en no poder fer front als deutes que tenia pendents.

Sota el lema de «Junts pel Seny» Miquel Iceta, s'ha proposat captar vots del nacionalisme de dretes moderat i no independentista. Acabarà amb un pa com unes hòsties?

En la declaració fundacional d'Units per Avançar, s'inclou el dret dels pares a escollir el model d'educació per als seus fills; combinar polítiques públiques i gestió privada en l'educació, la sanitat o els serveis socials i reafirmar «la voluntat de ser del poble de Catalunya, que requereix el seu reconeixement com a nació».

Per salvar les discrepàncies en el document signat per dues parts, anomenat «l'Aliança pel seny i pel catalanisme», es puntualitza que «els diputats i diputades de cadascuna de les formacions, en aquelles votacions i decisions parlamentàries relatives a la consciència personal o a certs àmbits programàtics, que es determinaran per la direcció del grup parlamentari, podran votar de manera diferenciada». Un pacte a la carta?

Com justifica el PSC un pacte amb uns rosegaaltars que s'oposen al matrimoni homosexual, a l'avortament i defensen els concerts educatius amb centres religiosos?

Doncs el candidat del PSC ho deixa clar: «Amb Units per Avançar estem d'acord en (...) la necessitat d'enfortir el catalanisme no independentista, (...) la voluntat d'aixecar la bandera del diàleg, la negociació i el pacte per tal de tornar a cohesionar la societat catalana, defensar el nostre autogovern i recuperar un marc d'estabilitat i confiança que garanteixi el progrés econòmic i la justícia social».

Ai, Miquel, Miquel! T'has embolicat en un joc de suma zero. Si es guanyen vots democratacristians, es perdran vots socialistes. La transversalitat encobreix aliances interclassistes d'una socialdemocràcia en decadència després d'abandonar els principis.

El PSC continua empresonat per l'ànima catalanista sense voler entendre que, històricament, el catalanisme ha defensat la personalitat política de Catalunya i que, malgrat un comportament camaleònic, ha estat sinònim de nacionalisme català.

De fet, el catalanisme s'ha impregnat de supremacia, exclusió i patrioterisme. Per contra, el socialisme abanderava la lluita per la llibertat, la igualtat i la solidaritat.

Tant de bo «Junts pel Seny» sigui un èxit i no una unió per recular, perdent bous i esquelles. Ara bé, hi haurà votants socialistes que no estaran d'acord amb l'oportunisme d'esgarrapar un grapat de vots forans quan es podrien recuperar els que s'han perdut.