Cartes

15.11.2017 | 06:00

Girona, la bruta
Daniel Vivern Lladó girona
Girona bruteja, menys al Barri Vell, és clar. Allà, la neteja matinal quotidiana és fins i tot excessiva. No cal mullar els carrers (i els aparadors) cada dia, i menys si hi ha risc de relliscades. Excepte en aquesta àrea privilegiada, els contenidors de Girona estan envoltats sovint de deixalles que alguns incívics no posen al seu lloc, o que d´altres deixen a fora després de comprovar que el gènere no interessa. Les pintades, tags i altres «decoracions» segueixen a bon ritme a gran part de façanes i elements urbans, i els semàfors continuen (tot i saber-ho els responsables) saltant-se fases i fent esperar els vianants més de dos minuts en hores punta, a Jaume I o a la pl. Marquès de Camps. La Girona no turística és bruta, sorollosa i poc segura, a vegades. Volem acollir però encara no hem après a recollir. Volem fer país però encara no hem après a fer ciutat. Hi ha algú que en tingui ganes?


Estranys amics
Cristina Meléndez i Frigola girona
Quin fet tan estrany! No ens coneixem, però d´altra banda us tinc presents a tota hora. Qualsevol conversa deriva en anomenar els nostres Jordis i el nostre Govern. Ja sou de casa! Sou tan lluny però alhora tan a prop nostre gràcies a les xarxes, la TV i els diaris. Vivim permanentment connectats. Tothom parla de vosaltres! Ho vivim i ho patim. Estem amb vosaltres! Volem fer suport i tal vegada no sabem com!
Una mena de malenconia m´envolta i veig que s´estén a la ciutat i al país. L´hivern s´ha avançat aquest any! Des d´ahir les fulles seques omplen els carrers de pobles i ciutats. La tramuntana hi ha col·laborat. D´altra banda reneix l´activisme social que ha fet que els rostres més valents dels qui heu donat la cara pel país –ara sou coneguts arreu– decorin les places, reclamant que torneu a casa.
Qualsevol acte de país, festiu o no, institucional o privat, es converteix en una reflexió sobre la manca de respecte dels drets humans en un estat de l´Europa del s. XXI.
L´esforç de la humanitat ha estat capaç de combatre malalties, la recerca biomèdica ha millorat els tractaments, hem fet mans i mànigues per allargar la vida, per anar a la lluna, disposem d´internet, de mòbil... hem unificat la moneda, s´han esborrat fronteres, però no hem estat capaços de combatre l´enveja! I del respecte pels drets humans què? Fins quan hem de seguir així?
Quan ja tenim comprats els tiquets del bus que ens portarà a la propera manifestació a Barcelona per fer visible el nostre enuig, la nostra disconformitat i la màxima ràbia, us recordo novament. En definitiva, un cop més sortirem a fer veure al món i als ulls de qui vulgui mirar i escoltar, la falta de garanties i la manca d´ètica que plana sobre vosaltres però també sobre qualsevol de nosaltres. L´abús de poder i el menysteniment dels febles els combatrem amb el crit de reclam per la dignitat de les persones! Us envio ànims perquè ens en sortirem!


La Nit dels Ulls
del Món
Àngels Pagès Ventalló
n Tot i els moments convulsos que estem vivint, la Fundació Ulls del Món va celebrar dijous passat, la 16a edició del sopar solidari per recaptar fons per combatre la ceguesa evitable, que és aquella que es pot prevenir o curar. L´acte va tenir lloc a l´edifici del Rellotge de l´escola Industrial de Barcelona. Els periodistes Lídia Heredia i Queco Novell varen ser els presentadors de la gala i en total es varen recaptar més de 120.000 euros per a projectes de cooperació oftalmològica. Enguany en té en marxa a Bolívia, als campaments de refugiats sahrauís de Tindouf d´Algeria, Moçambic i Mali.
Aquesta fundació és una entitat sense ànim de lucre que treballa a favor del Dret Universal a la Visió, la seva funció principal és facilitar l´accés a l´atenció ocular de la població més vulnerable del món. En el decurs de l´acte, es va descobrir el nou Atlas de la Visió elaborat per l´Agència Internacional per la Prevenció de la Ceguesa, segons les seves dades hi ha més de 250 milions de persones amb problemes de visió al món, però en un 75% dels casos són evitables.
Treballar per aquesta causa és ben lloable. Ja que retornar la visió significa retornar a la vida. Això no seria possible sense els més de 700 voluntaris principalment professionals de l´àmbit de la salut que hi col·laboren. Tant de bo que notícies com aquesta sovintegessin en els nostres mitjans de comunicació.


El segrest de la democràcia
Josep Baella Isanta girona
Fa uns dies, el que va ser ministre d´Adolfo Suárez Eduard Punset, de 81 anys, aprofitant el seu aniversari va publicar un article a La Vanguardia titulat «¿Por qué me tengo que callar?» on denuncia que a Espanya no hi ha separació de poders i demana l´alliberament dels «Jordis» i del govern empresonats. Diu que en l´elaboració de la Constitució, el criteri que el CGPJ fos triat pels mateixos jutges i no pels partits polítics no va prosperar i acaba reblant: «Así estan las cosas, aún vivimos en un país donde alguien puede ir a parar a la cárcel por sus ideas políticas».
Usurpar les institucions catalanes, és això, democràcia? Intentar destruir polítics i líders socials, políticament, físicament i econòmicament, és això democràcia? Aquest atac i odi permanent a la llengua i cultura catalanes, impedint per tots el mitjans la seva normalització, és això democràcia? Barrar el pas a la llengua catalana a Espanya, a Europa i a institucions públiques a Catalunya, és això democràcia? Dificultar l´accés de catalans a institucions espanyoles, com diplomàcia o judicial, és això democràcia? L´endogàmia i la carència d´empatia, és això democràcia? L´incompliment vergo­nyant del punt 3 article 3 de la Constitució espanyola, és això democràcia? Justificar l´ocupació, invocant un dret diví i de conquesta sobre Catalunya (Decrets de Nova Planta), és això democràcia?
La invasió napoleònica va comportar la supressió de la Inquisició 1808, restaurada en 1814 i definitivament abolida en 1834. Realment se n´ha anat?

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema