Tot això d'esprémer una obra d'èxit fins a l'extenuació ja ve de força lluny. Recordem-nos del pobre Cervantes. Quan el Quixot es va convertir en un hit, un tal Avellaneda va publicar un altre tom amb les aventures del cavaller. Emprenyat, Cervantes va treure de seguida la segona part oficial de la novel·la. I, pam!, va matar el seu protagonista, perquè ningú més li tornés a rebregar.

Matar un personatge de ficció, però, no és cap garantia de res. Pressionat per la demanda popular, Arthur Conan Doyle es va veure obligat a ressuscitar Sherlock Holmes. I encara perviu als nostres dies, gràcies a la sèrie de la BBC.

És clar que la continuïtat de les sagues literàries, a través de sèries i films, comporta algun inconvenient afegit. El principal? Que les versions audiovisuals s'acabin convertint en les versions canòniques per a un públic molt nombrós, que, per desgràcia, no s'acostarà mai als textos originals.

Vist així, potser podem entendre l'al·lèrgia que li van produir a Christopher Tolkien els films sobre El Senyor dels Anells dirigits per Peter Jackson; ara bé, la milionada de royalties que van generar el devien consolar força.

El factor econòmic, sens dubte, haurà estat decisiu a l'hora de vendre a Amazon Studios els drets televisius de les obres de Tolkien, fet pública ahir. Ara per ara, treballaran en una preqüela de la trilogia, però si Amazon decideix seguir les passes de Can Disney, la franquícia, ben aviat, pot acabar expandint-se per uns terrenys que Tolkien no hauria concebut mai. Ja ho sentirem a dir.