Les portes de les presons espanyoles s'han convertit, en aquests últims anys, en lloc habitual de pas d'importants personatges de la vida social i política de la nació. I, per tant, en un escenari buscat per fotògrafs i càmeres de televisió per captar imatges de les entrades i sortides de famosos.

Normalment, a l'entrada no es pot veure res més que el furgó de la Guàrdia Civil, o de la Policia, on viatja el presumpte delinqüent camí de la cel·la després que un jutge hagi dictat presó provisional o definitiva. A la sortida, en canvi, es pot observar el breu passeig del reu alliberat des de l'última barrera carcerària fins a l'automòbil que l'espera envoltat d'alguns parents i dels seus advocats. Són escenes que, de tan repetides, ja se'ns han fet familiars i a gairebé ningú commouen fora de la momentània excitació que provoca constatar que als privilegiats del poder i dels diners també els arriba (no sempre, és clar) l'espasa de la Justícia.

En aquest sentit, creiem haver-ho vist tot (inclòs l'homenatge polític que a la seva entrada a la presó van rebre dels seus companys d'armes un exministre socialista d'Interior i un secretari d'Estat del mateix departament) perquè la llista de notabilitats polítiques, financeres, empresarials, o simplement de la cançó espanyola que han vestit el vestit a ratlles en aquests últims anys és aclaparadora.

Però ens faltava per veure el més sensacional. Una presidenta d'un Parlament regional acusada de greus delictes, entre ells ni més ni menys que el de rebel·lió contra l'Estat, que fos recollida a la sortida de presó pel seu cotxe oficial. Em refereixo, és clar, a la senyora Carme Forcadell, presidenta del Parlament català on es va proclamar fa pocs dies la il·legal República catalana. Contra la senyora Forcadell, el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena va dictar ordre de detenció provisional eludible amb una fiança de 150.000 euros i amb prou feines va estar dotze hores a la presó d'Alcalá Meco perquè l'Assemblea Nacional Catalana, de la qual havia estat presidenta, va dipositar la quantitat requerida amb un xec de la Caixa d'Enginyers. Complert el tràmit, la senyora Forcadell va ser posada en llibertat si bé amb l'obligació afegida de lliurar el seu passaport, comparèixer setmanalment en un jutjat i abstenir-se d'activitats contràries a la Constitució.

A molts els haurà sorprès l'ús del cotxe oficial per sortir de la presó cap al seu domicili, quan l'esperable seria que ho fes en un altre automòbil més discret i amb càrrec a pressupostos que no corresponguin a finançament públic. Però té perfecte dret a fer-ho, ja que l'article 155 que va utilitzar el Govern per tallar en sec el projecte secessionista no incloïa el cessament de la presidenta del Parlament català, tot i que deixava molt limitades les seves funcions.

Ignorem si un cop aconseguida la foto de la simbòlica restitució de la dignitat protocol·lària a la sortida de la presó, l'automòbil oficial va portar la senyora Forcadell a l'estació de l'AVE o al pont aeri per viatjar a Catalunya, o per contra van fer junts la tornada per carretera des de Madrid, que ja és una tirada. Tot el que envolta aquest assumpte té segell de simbòlic. Començant per la declaració d'independència.