En favor dels nostres mestres

Lluís Torner i Callicó girona

Costa molt poc de cercar problemes, allà on no n´hi ha, quan es té un desig de desprestigiar quelcom. És el que passa actualment, en alguns entorns polítics i socials, que s´entesten en la critica del nostre sistema educatiu; a part que és infundat, estan posant en tela de judici tant el sistema com els professorat que el porta a terme, i esdevé una crítica totalment injusta i forassenyada, la qual cosa diu ben poc en favor dels que la fan, i fa molt mal a la imatge del nostre sistema d´ensenyament, i de la vocació dels ensenyants.

Els que fan aquestes manifestacions -alguns pares inclosos- haurien d´haver viscut el que ens tocà viure als que vàrem néixer al temps de la postguerra. Quan avui parlen d´adoctrinament, a les nostres escoles, ja hauríem volgut, nosaltres, a la nostra infantesa, estar tan ben atesos i formats com els alumnes actuals, vagin a l´escola que vagin. A nosaltres, com a les nostres famílies i als professors, se´ns prohibia de totes totes parlar i ensenyar en la nostra llengua, i a més se´ns imposava aprendre, obligatòriament, alguns dels principis del pensament que regia l´esperit del moviment polític, imperant en aquells anys, ens agradés o no.

Avui, a cap infant se li prohibeix parlar en la seva llengua, i tant s´aprèn, en la mateixa mesura, el català, com el castellà, a part d´un tercer idioma; malgrat que hi hagi qui ho negui. Tots els infants surten de l´escola dominant, com a mínim, per un igual, les dues llengües oficials. Avui, a casa nostra, cap professor té el més mínim interès a adoctrinar en contra de res, ni de ningú. I en el cas que es pogués donar una excepció -doncs en tot col·lectiu es pot donar- prou se´n cuidaria el director de l´escola de prendre les corresponents mesures correctores.

Saben molt greu segons quines crítiques, més encara quan són infundades, i són fetes amb l´interès de perjudicar un model d´ense­nyament que fa temps s´està emprant, i que està donant molt bons resultats. És el nostre parer.

Demanen que no es faci boicot als productes catalans

Jesús Domingo GIRONA

Des de poc abans de l´1-O, ja començaven a circular per les xarxes socials i Whatsapps imatges de marques catalanes acompanyades de missatges que cridaven al boicot, a no comprar més productes catalans. Això va fer que algunes empreses agroalimentàries catalanes es plantegessin el canvi de seu a fora de Catalunya, moltes ho han fet, per evitar que tot el relacionat amb el conflicte polític generat en els últims dies els repercutís en vendes.

Sembla, però, que poc poden fer les marques catalanes per evitar-ho. El passat 8 de novembre es revelaven les dades d´un estudi elaborat per Reputation Institute sobre aquest tema, en el qual es concloïa, entre altres coses, que un 23% d´espanyols afirma sostenir aquest boicot i haver deixat de comprar productes catalans.

Això no deixa de preocupar i, com no podia ser d´altra manera, també a les organitzacions agràries, no oblidem que els agricultors són la primera baula de tota la cadena agroalimentària.

Demanen sentit comú i «apartar-se de proclames radicals que no condueixen a res de bo».

Així, l´Aliança UPA-COAG Castella i Lleó ha emès un comunicat on vol fer una crida perquè, sobretot, en aquestes dates molt properes al Nadal on el consum de certs productes alimentaris s´incrementa, no es faci boicot als productes catalans.

L´organització demana sentit comú i «apartar-se de proclames radicals que no condueixen a res de bo» i remarca que «boicotejar-los a ells és boicotejar-nos a nosaltres mateixos».

En aquest sentit, insisteix que el suposat dany que es pretén fer als productes catalans pot castigar seriosament els proveïdors d´algunes marques emblemàtiques que procedeixen de la resta d´Espanya. I els interessos de Castella i Lleó, amb un sector agroalimentari tan fort, es poden veure molt afectats perquè la caiguda en vendes de les firmes catalanes provocaria, al seu torn, el descens en les comandes de matèries primeres d´aquí, diuen.

L´Aliança esmentada recorda que Catalunya és un dels principals mercats de destinació dels productes de Castella i Lleó, tant de porcí, com de carn de boví i cereal, entre d´altres.

Així mateix, recorda que Catalunya exporta anualment a Castella i Lleó béns valorats en uns dos mil milions d´euros, i aquesta Comunitat ven a Catalunya per valor de mil tres-cents milions d´euros.

La major potència exportadora que té Castella i Lleó pel que fa a aquesta regió és el sector agroalimentari, de manera que deixar de comprar un producte alimentari elaborat amb marca catalana podria estar perjudicant greument el seu origen, és a dir, les explotacions agrícoles o a les granges ramaderes de Castella i Lleó.