Autocrítica vol dir reconèixer errors d'anàlisi, d'estratègia, de càlcul... No és el cas. Convergents i ERC han confessat ser uns incompetents i enganyar quan asseguraven tenir a punt el somni impossible d'una independència de la qual el més calent era a l'aigüera. O sigui, han confessat mentir repetidament. En els dos casos, en un país normal, la conseqüència seria la dimissió. Però, a Catalunya, com que el separatisme té arrels profundes al món eclesiàstic, en confessar-se han sentit els seus pecats perdonats i tornen a mentir i a enganyar amb determinació.

Els dos principis bàsics del relat separatista romanen inalterables: maniqueisme i paranoia. El mon està dividit en dos, bons catalans i els altres. Els bons catalans, ells, són Catalunya. El Barça com a referent. Els altres, segons: si els donen la raó, bona gent. Si no, l'encarnació del mal. Primer fou l'eix Rajoy, PP i Reial Madrid que s'ha incrementat amb la meitat dels catalans -els mals catalans, dits també botiflers, fatxes...-, els socialistes, la UE i quasi tot el món. Les coses senzilles -món dividit en blanc i negre- són més fàcils d'explicar. Porten al conflicte, a la divisió, a la fugida d'empreses i a l'empobriment, però això sempre és culpa dels altres que tenen, com a única funció a la vida, perseguir Catalunya. Els dolents viuen, tot el sant dia, ordint quin mal poden fer-nos. Pura malícia. Els bons catalans, de dia i de nit, són perseguits per terra, mar i aire.

Recordem el dijous negre de finals d'octubre i els dies que seguiren. El pànic paralitza Puigdemont -155 monedes de plata, la votació parlamentària anònima declara la república i encarrega al govern tirar-la endavant, però la bandera d'Espanya oneja impassible a la teulada de la Generalitat i el govern és mut i fuig. Ara la senyora Rovira explica que fonts solvents i contrastades asseguren que Espanya hauria vessat rius de sang catalana, que això els aturà. Proves? Cap. Seriós problema. Les afirmacions greus no es poden sustentar en l'autoritat moral d'una mentidera solvent i contrastada. Si no demostra les fonts i els fets, enganya i intoxica els esperits, fa d'ERC, un partit que porta el conflicte al seu ADN, com s'ha vist sempre que ha governat a Catalunya.