La marea rosa que cada any porta milers de dones, nenes i joves a emplenar els carrers per tal de visualitzar, amb alegria, el dolor que comporta el càncer. És una carrera carregada de simbolisme. Veure passar la infinita corrua de samarretes roses recorda que la societat, sobretot les dones, es mobilitza en contra de la silenciosa agressió que representa la malaltia. Es tracta de conscienciar amb energia i somriures la població perquè no s'aturin les investigacions científiques i mèdiques. Això també ho fa la Companyia Saludarte amb l'obra de teatre La teta lisa i altres col·lectius que utilitzen l'escena per reivindicar una vida de més qualitat. La marea rosa també conté un element artístic: el que es desprèn de la solidaritat. Allò d'humà que emana de les manifestacions impulsades, ordenades i muntades amb una finalitat honesta i reivindicativa. Es tracta d'un recorregut de temps limitat, no compta el cronòmetre, però en el que cadascuna de les participants hi aboca, amb esperit de resistència, la desperta i decidida mirada que ha de durar tota una vida. Una cursa en la qual la meta és el desig de viure amb tranquil-litat les diferents etapes de la vida. Nenes, joves, mares i àvies desfilen juntes per fer palès que ni la malaltia ni tampoc la societat no les ha de marginar ni fer caure als vorals del silenci. Anant juntes mostren que, més enllà dels diagnòstics clínics i la severa aplicació mèdica, hi ha associacions que es preocupen de qui ha emmalaltit. IRIS (dones afectades amb càncer de mama) i també Guapes i Valentes de la fundació Oncolliga. És una fabulosa manera de demostrar que no estan soles i que els carrers seran sempre seus.