Rafael Ribó (72 anys) i Ernest Maragall (75 anys) s'han convertit en els polítics catalans més incombustibles des de la recuperació de la democràcia. No deixen la bicoca del sou públic ni amb aigua calenta. Ribó viu d'aquest negoci des de finals dels setanta, primer al PSUC, després a ICV i des de 2004 a la Sindicatura de Greuges, institució en la qual encara li queda un any per esgotar el seu mandat. Haurà passat catorze anys a la Sindicatura, amb un sou anual de 124.047 euros. També haurà pogut conèixer més de mig món sense haver de gastar cap euro de la gens menyspreable retribució que percep. Entre 2010 i 2011 va realitzar viatges oficials per tot el món (Kazakhstan, Colòmbia, Bermudes Mèxic, Canadà, Finlàndia, Noruega, Taipei, Zàmbia, etcètera) amb un cost de 156.000 euros. Com que en els darrers temps va fer un viratge cap a l'independentisme, ningú no ha qüestionat la seva canongia. Ernest Maragall, als seus 75 anys, també està disposat a seguir cobrant de la política. Després de molts anys d'exercir de policia dolent del seu germà Pasqual des de la rebotiga de les institucions, va fer un salt a la primera línia essent conseller d'Educació en el Govern de José Montilla. Quan va veure que el PSC s'enfonsava i que no hi havia càrrecs a repartir, va cercar aixopluc a ERC que, generosament, el va premiar amb aquesta altra prebenda tan ben retribuïda que és ser eurodiputat. Abandonat el Parlament europeu el desembre de 2016 (havia pactat amb ERC que només exerciria la meitat de la legislatura) ara s'ha apuntat a la llista d'ERC al Parlament: quatre anys més, si s'esgota la legislatura. N'hi ha un altre que porta camí d'atrapar Rafael Ribó i Ernest Maragall: Ferran Mascarell (66 anys), que formarà part de la llista de Carles Puigdemont. Tots ells tenen en comú que no els importen els viratges ideològics mentre es pugui viure de la política.
