Es diu que els mitjans de comunicació són el quart poder, però jo pujaria el seu lloc en la classificació», reflexionava un dels clàssics del periodisme universal, el polonès Ryszard Kapuscinski. Ell va deixar escrit: «Ja sabem que el paper de la política és cada vegada més rellevant i que ha fet que insurrectes i colpistes de tot tipus canviessin l'objectiu dels seus atacs en el món sencer: abans assetjaven palaus presidencials i seus de governs i parlaments, mentre que ara intenten obtenir en primer lloc el control de les emissores de ràdio i televisió». Quan aquest mestre de reporters deia «ara» es referia a un passat que supera la dècada, perquè va morir a principis de 2007. Conflictes com el derivat del procés català evidencien la plena vigència del seu comentari.
En són la prova les denúncies creuades sobre la servitud dels mitjans públics d'Espanya i Catalunya als seus respectius executius, i, més concretament, l'amenaça d'estendre l'aplicació de l'article 155 de la Constitució a TV3, Catalunya Ràdio i l'Agència Catalana de Notícies. Alguna cosa està fallant estrepitosament, aquí i allà, quan està sota sospita el col·lectiu que hauria de fiscalitzar sense treva ni descans l'actuació de polítics i càrrecs electes.
