En publicar-se les llistes al DOGC la precampanya electoral catalana de cara al 21-D ja ha començat. De ben segur serà la contesa més atípica d'ençà de la restauració democràtica. Possiblement es continuarà en aquesta carrera de despropòsits que Catalunya viu des de fa ja una bona colla de mesos, per no dir anys.
La crisi no acabarà amb les eleccions. La jugada de Puigdemont amb la seva llista de JXCAT deixa ben palès que el país no camina cap a la normalització. I ell és el primer que no la vol. Des de Brussel·les es pretén esmicolar les pretensions electorals d'una ERC que totes les enquestes situen com a guanyadora.
Puigdemont s'ha cruspit un PDeCAT que davant dels pronòstics negatius els seus dirigents s'han estimat més mirar cap a un altre costat i no plantar cara. Els seus màxims responsables no seran al Parlament de Catalunya i això és una notícia molt negativa per al país. El noi d'Amer s'ha envoltat de personatges que hom no sap ben bé què faran a la cambra catalana i difícilment l'electorat podrà demanar-los explicacions. Hom ignora si de debò s'han adonat que això de la República catalana avui per avui és inviable. Aquesta llista de JXCAT no s'ha confeccionat pensant en Catalunya i en els reptes que el país té al davant, sinó per a continuar marejant la perdiu en clau independentista. La proposta de Puigdemont és la de continuar immersos en un conflicte en què els catalans tenen tots els números de prendre mal. I malauradament ben aviat ho podrem comprovar.
Les declaracions incendiàries de Marta Rovira tampoc ajuden a portar la calma en les remogudes aigües de la política catalana. Certament la republicana necessita marcar terreny i buscar protagonisme, atès que al terreny de joc ha aparegut el nom d' Elsa Artadi, que és la candidata de Puigdemont per a la presidència de la Generalitat. Tot plegat, un gran embolic atès que s'ha conegut a les darreres hores que aquesta senyora s'ha donat de baixa recentment del PDeCAT.
El món independentista haurà de repartir els vots entre ERC i JXCAT. El frec a frec serà important i, encara que ho vulguin dissimular, la fractura entre les dues formacions serà difícil de cicatritzar. Algun dia hauran d'explicar la veritat de tot als catalans. Sobretot, a aquells de bona fe que estaven convençuts que Catalunya tenia preparades les estructures d'estat i els suports internacionals necessaris per tal d'encetar el camí cap a Itaca.
Mentrestant, serà interessant veure qui seran els responsables de la campanya en el bàndol independentista. Qui donarà la cara i què diran. Aquests són els interrogants que planegen a l'ambient. Farà campanya la senyora Forcadell? Dirà alguna cosa el senyor Mas? Han emmudit de cop. Però ells són dos dels grans responsables que Catalunya hagi perdut les seves institucions.
Parlaven d'una república catalana i ens hem quedat sense Generalitat i sense president. Vindrien noves inversions, noves empreses, els bancs no se n'anirien i viuríem en una mena d'Arcàdia feliç. Quina barra!
I des d'aquí una vegada més reclamo la llibertat per al vicepresident i consellers empresonats. Ja fa molts dies que són a Estremera i Alcalà Meco. Els volem a casa!
