Tardor de poetes

21.11.2017 | 09:41

Tardor poètica. Tardor complicada. Tardor incerta. Tardor poètica. La poesia segueix sent una arma carregada de futur com haviem llegit i sentit anímicament fa tant de temps. Ens retorna al nostre jo per retrobar-nos i enfortir-nos des de les veritats llegides, explicades, recitades o cantades. Em vaig trobar amb Federico García, a Girona. Amb Federico García Lorca, el diumenge 12 de novembre, al Teatre Municipal. En un viatge en tren carregat d'història, de memòria i d'emoció. En un viatge en un tren que anava cap a Granada, el seu darrer viatge que encara alguns es pregunten per què el va voler fer. I a la vegada contesten que no s'esperava el seu tràgic final. Home de llum, de lluna i colors. De passions intenses. Vida, amor i amistat. Mort. De Granada a Madrid, Nova York, Cuba, Catalunya. Cadaqués. A la recerca de la bellesa, de l'ímpetu creatiu, de l'alegria, de la llibertat. A la recerca d'una vida viscuda en plenitud, d'una vida que ell preveia llarga i lluminosa.

Des del seient, era un viatge en tren compartit plenament amb el poeta. La seva obra narrada, cantada i ballada des del cor tal com vaig llegir abans d'entrar al teatre. Esplèndida i emotiva tarda de diumenge. Tots esplèndids. Esplèndid Pep Tosar. La veu càlida de Federico que ens parlava, que ens feia partícips de les seves vivències, incloses les més íntimes. Lorca al cor. Directe al cor i als sentiments. Per saber-nos vius i plens més enllà de les notícies diàries dels darrers temps. A la intempèrie. Tardor complicada. Tardor incerta. Tardor poètica. La poesia com una arma carregada de futur. La poesia com una arma de construcció massiva. En aquests moments més que mai. La poesia com el viatge més difícil: el viatge al món interior de cadascun de nosaltres. Que el soroll de fora no ens faci renunciar al preuat silenci de dins. De vegades ens és difícil mantenir l'equilibri. I la poesia pot il·luminar la nostra vida en un món abocat a la immediatesa i la banalitat. Es vol tot i ara. No em refereixo a la política. I tot i ara no pot ser. I ja tenim instal·lada la frustració al nostre voltant.

Hi ha molta poesia per triar i per llegir. Al vostre gust. Al nostre gust. No es cap idea il·lusòria. No cal ser un expert per reconèixer les vivències que són les de tots: amor, dolor, alegria, soletat, desengany, el pas del temps, felicitat... Intimitats compartides que pel fet de ser-ho, de compartides, al contrari del que molts pensen, ens fan més forts. La nuesa en estat pur. La veritat en estat pur. I com n'estem de mancats de veritats en estat pur. Només ens cal agafar un llibre i deixar-nos seduir una estona, la que tinguem, per les paraules i el seu ritme. Pel que ens diuen a cau d'orella, pel que hi puguem trobar de nosaltres mateixos. Del nostre propi paisatge interior.

Passió. Amor. Desamor. Alegria. Soletat. Rebel·lia. Incertesa. Decepció. Felicitat. Com Federico. Com Federico García Lorca. Com tots nosaltres.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema