Temporada d'enquestes. Les darreres assenyalen importants moviments dins dels dos blocs, però no entre un bloc i l'altre. L'independentisme continua fixat a escassa distància del 50%, sense arribar-hi, però al seu interior, i en relació amb enquestes anteriors, hi ha un desplaçament d'intenció de vot des d'ERC cap a Junts per Catalunya, la llista que encapçala Carles Puigdemont i que utilitza la maquinària i els drets legals del PDeCAT. Aquest partit obtenia uns pronòstics catastròfics, mentre que la imatge de Puigdemont té l'atractiu de personificar la resistència. Però només guanya vots dins la seva meitat de l'electorat. No en pispa del costat contrari. Mig Catalunya pensa que el Molt Honorable és víctima d'un Estat autoritari i l'altra meitat considera que paga els seus propis errors. Les posicions intermèdies perden pistonada en aquesta Catalunya polaritzada.

Sempre segons les enquestes («la que compta és la de les urnes», solen dir els candidats), els fets de l'1 d'octubre i el conjunt d'intransigències de l'Estat no castiguen el conjunt de l'unionisme, sinó el PP de forma específica, com a titular del Govern espanyol. El sentiment d'indignació provocat per les garrotades de la policia als col·legis electorals i per la seva justificació política no aporta vots als proclamadors de la República. Aquest fet, si es confirma, delimitaria l'abast d'una afirmació habitual: que Rajoy és un gran fabricant d'independentistes. Ho és, si de cas, per la via de radicalitzar electors que ja pensaven en termes de sobirania catalana.

La suma dels partits que avui són independentistes (per tant, incloent-hi CDC) va assolir el seu màxim el 2010 en fregar el 50% dels vots. En les dues eleccions següents es va situar en el 49%, i a les anomenades plebiscitàries del 2015, en el 48%. Aquest cop les enquestes li donen entre el 45% i el 47%. Es podria enfonsar el món i la població catalana continuaria organitzada en dos blocs amb dinàmiques independents. I no fa pinta que això hagi de canviar radicalment amb el relleu generacional, ja que el suport a l'Estat propi és força semblant en tots els grups d'edat entre els 18 i els 64 anys.

Però aquesta mena d'empat (que el sistema electoral corregeix) és poc perceptible sobre el terreny, perquè es reparteix de forma desigual. Mentre que l'independentisme és clarament majoritari en regions com la nostra, en altres és minoritari. I tendim a veure el conjunt del país amb les ulleres del nostre entorn immediat.