Patapam, és la realitat

22.11.2017 | 09:50

L'ésser humà tira endavant gràcies a l'empenta i l'ànsia de millorar. Per això les grans expectatives són positives i ens ajuden: és innegable. Però també, quan les expectatives dominen la realitat, fins a manipular-la com un blandi-blup i esborrar els fets, un dia, patapam, xoques amb la dura realitat, i l'impacte et deixa baldat. L'eliminació, a les primeres de canvi de Barcelona, enfront de ciutats pitjor situades fa mesos, per tenir la seu de l'Agència Europea del Medicament (EMA, en anglès), és un avís important. Una capitalitat que proporciona uns 5.000 llocs de treball, molts de rendes altes, i unes 1.600 empreses que s'instal·len al lloc de la nova seu, Amsterdam. La seu de l'Agència rep unes 35.000 visites anuals de representants d'empreses de tot el món, que fan gestions i demanen permisos per les patents, i de funcionaris europeus, dins el mercat unificat. Aquest espai, la Unió, si es fa definitiva la separació de Gran Bretanya, té uns 440 milions d'habitants, un pastís comercial enorme a nivell de salut, i de qualsevol altra aspecte que considerin.

La no arribada de l'EMA és un símptoma de problemes, perquè en àmbit europeu se'ns ha descartat d'inversions molt positives. Cal una anàlisi freda, racional, per part dels polítics de fins a quin punt la seva gestió té a veure en la decisió. Primer, amb els 5 anys totals de Govern de CiU i el partit successor, el PdCAT; i amb els 2 anys de Govern en coalició del PdCAT amb ERC. La gestió de la senyora Colau, a Barcelona, amb mesures polèmiques que té recorregudes als tribunals, tampoc ajuda. Les xifres econòmiques, sobretot pel que fa a la fugida d'empreses, però també d'estalvis privats, inclús d'empresaris i persones afins a l'independentisme, que han anat a raure a la resta d'Espanya, ha generat un efecte buidatge, perillós, de la riquesa del país. Això no ens beneficia. Tampoc fa real el discurs sobiranista que el seu camí ens duria a una millora econòmica segura, basada en les nostres úniques forces. La realitat no indica això. A casa nostra tenim un teixit important de petita i mitjana empresa, local i forana, que es beneficia de la connexió amb Europa, i de l'efecte pont amb la resta d'Espanya, i Portugal. Aquestes empreses suporten el boicot econòmic, que no se'n parla gaire, però és real, dels seus productes. Seria positiu que el discurs del realisme emplenés les agendes, amb mesures reals, per les necessitats reals. Més enllà del Joc de trons del poder, hi ha la gestió, i cal entomar els propis errors. Més enllà del llombriguisme d'alguns, enfrontem la realitat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema