Després del desmantellament de l´independentisme català, han quedat al descobert els seus horribles crims, a l´altura de l´estalinisme. És notori que els secessionistes tenen la culpa que l´Agència Europea del Medicament no hagi recalat a Barcelona. D´haver estat triada la ciutat espanyola, el mèrit seria de Rajoy. Els separatistes catalans també són culpables que l´esmentada institució no recaigués en Milà, per por al contagi llombard de l´independentisme català. La nefasta influència de Puigdemont i companyia és responsable així mateix que l´Autoritat Bancària Europea, prevista per a Frankfurt, acabés aquell mateix dia a París.
L´aplicació del 155 ha permès demostrar per fi que l´independentisme català té la culpa que Madrid hagi estat rebutjada en mitja dotzena d´ocasions com a seu olímpica, en contra dels que culpaven perversament el PP. L´anglès tremolós d´Ana Botella per defensar la candidatura madrilenya es va deure a la presència a la sala d´un secessionista amenaçador. El catalanisme també és el causant que el magnat nord-americà Sheldon Adelson retirés el seu gegantí projecte madrileny d´Eurovegas.
La jubilació de Puigdemont a Brussel·les autoritza a avaluar l´extensió dels tentacles independentistes. Ara es pot afirmar, sense ombra de dubte, que Espanya no compta amb un sol comissari europeu de pes a causa de l´amenaça sempre candent del secessionisme català. En aquest fenomen s´han de buscar així mateix les causes que no hi hagi cap espanyol en el consell d´administració del Banc Central Europeu, davant el risc real d´una infiltració separatista de conseqüències irreversibles. De Guindos va perdre les seves opcions a presidir l´Eurogrup, avalades per la seva pertinença a un Govern de l´insigne Rajoy, quan es va comprovar l´auge del catalanisme. Finalment, és notori que el retrocés electoral de Merkel a Alemanya no es deu a les seves polítiques copiades amb avidesa a Madrid, sinó al referèndum de l´1-0 a Catalunya. I així successivament.
