Puigdemont va escollir no convocar eleccions i agafar el camí de la unilateralitat un dijous d´octubre. Estic convençut que les raons que el van portar a prendre aquella decisió i que s´han conegut fins ara són certes almenys en part.

Les pressions d´ERC i la CUP o la concentració titllant-lo de traïdor van influenciar amb major o menor mesura l´aleshores president. També la manca de garanties del Govern espanyol (com ell entenia aquestes garanties) va ser determinant i l´argument utilitzat per justificar la no convocatòria electoral. Algunes fonts expliquen que el darrer contacte entre el dirigent català i l´executiu de Rajoy va ser amb Sáenz de Santamaría i que aquesta li va negar posar per escrit el que demanava tot i que es comprometia, de paraula, a algunes de les peticions. No va ser suficient i ens vam trobar amb la declaració de la República unes hores més tard i l´aplicació del 155 amb posterioritat.

El que hauria passat si Puigdemont hagués escollit la primera opció entra en el terreny de la més estricte especulació, però no és difícil pensar que el 155 hauria estat pràcticament impossible d´engegar; els «Jordis» podrien haver sortit en llibertat en pocs dies i la immunitat no es podia garantir una vegada iniciats els processos judicials, tot i que hauria estat possible un pacte que rebaixés considerablement les penes econòmiques i de presó.