En un context d´inanició política absoluta, amb un país paralitzat per un procés estèril i fraudulent que ha inclòs en la selecció d´actors, entre molts d´altres, personatges de la (ínfima) talla política de Ramon Tremosa, que enreda més que no pas parla, les bones notícies són pràcticament inexistents, també en l´escena municipal, amb la majoria d´alcaldes més preocupats per treure a passejar la vara i per tallar carreteres i vies de tren els dies de vaga pàtria que per governar.
Però aquesta setmana n´hem coneguda una (al·leluia!): l´Ajuntament de Salt posa en marxa un pla educatiu que servirà per «reflexionar» sobre la realitat del municipi, molt dura, per cert. No ho fa per iniciativa pròpia, sinó després de la insistència de la Plataforma per l´Educació local, conjurada a posar remei a una trista doble realitat. Utilitzant el llenguatge «processista», tan generós, tan ric, tan ocurrent, a l´escola de Salt hi hauria la «república dels blanquets» i la «república de la resta».
És a dir, la majoria d´alumnat fill de pares vinguts de tercers països, que duen l´etiqueta d´immigrants però que no ho són, van a la pública. A la concertada, n´hi estudien quatre (l´informe donat a conèixer l´any passat per la Plataforma és demolidor: el 64,3% d´alumnes matriculats en centres públics de Salt són de nacionalitat estrangera; a la concertada, finançada també amb els impostos de tots els mortals, només representen el 9,9%). En la campanya de les eleccions del 21-D de qüestions com aquesta se´n parlarà ben poc; del pentinat de l´expresident Carles Puigdemont, moltíssim més.
Què hi farem, els catalans fem, com diria Mariano Rajoy, aquestes coses. Veurem si la iniciativa (valenta) de la Plataforma dona bons resultats. Fins ara, la voluntat política per resoldre un problema cabdal ha tendit a zero. En les municipals només voten els que tenen la nacionalitat (espanyola, per cert) i els europeus. A Salt són quatre. I la majoria duen els fills a la concertada.
