Una fotografia dels anys vint del segle passat ens mostra l´estat en què estava en aquell temps, i des de molt anys abans, la pujada de Sant Feliu. Aquell indret urbà que va ser modificat sensiblement, per deixar-lo aproximadament com se´ns presenta en l´actualitat.

Abans de la intervenció urbanística a la que va ser sotmesa aquella zona, la pujada d´accés a la porta de la Basílica, porta que és la més utilitzada pels gironins i també per la major part dels visitants, discorria per entre dues fileres de cases. Aquell vial resultava molt ombrejat i amb unes ben escasses perspectives. En la primera de les edificacions de la banda esquerra s´hi obria, mirant des de les Ballesteries, el taller d´un ebenista, que s´anunciava amb un rètol en el qual es podia llegir «Carpinteria de Manuel Quer». El senyor Manel Quer a més de ser un bon artesà, amb excel·lents condicions per dedicar-se a l´art de la fusta, era professor de Belles Arts. D´ell aprengueren a dibuixar molts nois i noies gironins. Uns que després seguiren brillant carrera artística, i altres pels quals aquells ensenyaments no tingueren aplicació professional; però sí que enriquiren la seva personalitat. La personalitat d´aquell artesà, artista i professor ha estat reconeguda per tots aquells que foren els seus deixebles, pels que sense haver assistit a les seves classes conegueren la seva vàlua i la seva personalitat. I també per la ciutat que li dedicà un dels carrers que uneixen el de la Creu amb el d´Emili Grahit.

Alguna de les cases que s´aixequen a la dreta de la pujada de Sant Feliu té o al menys tenia, una reconeguda vàlua; però les de l´esquerra es podien qualificar més com a velles que com a antigues. Com una bona part de les edificacions de la ciutat vella, tancada entre un cèrcol de muralles, estaven sotmeses a les exigències de l´escassesa d´espai. Era qüestió d´encabir com més persones millor en un espai reduït. I això marcava l´existència de cases de considerable altura i carrers amb una amplitud ben poc generosa.

Al costat mateix del taller del mestre Quer s´iniciava el carrer de Calderers. ­Carrer d´una estretor més que remarcable. Estretor que dificultava notablement el trànsit rodat. De tal manera que tot i quedar integrat en la carretera general de Madrid a França, la que ara anomenem Nacional II, no permetia que hi coincidissin dos d´aquells voluminosos carruatges que transportaven les mercaderies, ni, més modernament, dos camions. Aquesta fou la causa que quan l´Ajuntament disposà el servei de regulació del trànsit a càrrec de la Policia Municipal, aquell fou un dels tres llocs de Girona que en foren beneficiaris. Els altres dos eren la baixada del pont de Pedra en direcció al carrer Nou, i l´altre la cantonada de la Cort Reial, junt a les Voltes d´En Rosés.

L´operació urbanística realitzada en aquella zona, consistí en l´enderroc de les cases de l´esquerra de la pujada. Les substituiria una moderna barana, i encara l´espai que quedava alliberat admeté una petita escalinata i una artística font, que encara avui hi són i presenten un bon aspecte. També s´eixamplà l´accés al carrer de Calderers, enderrocant la primera casa de la dreta.

Amb aquesta obra d´esponjament les primeres cases del carrer de Calderers guanyaren una mica de llum i de vista. Però les que més notaren el benefici de l´operació foren les de la dreta de la pujada de Sant Feliu, les quals de només veure a pocs metres de distància uns edificis sense cap gràcia i que els limitaven la lluminositat i la panoràmica, gaudirien de més aire, més sol i una visió que s´ampliava fins a les cases que donen al riu. Les quals també guanyaren en ampliació d´horitzons.

Per aquells mateixos rodals del temple de Sant Feliu s´hi anaren practicant obres d´esponjament. Així l´any 1936 s´enderrocà un mur de l´antic baluard de Sant Narcís que separava la plaça de la riba de l´Onyar. Fou un primer pas que anys a venir es completaria amb la urbanització del carrer del pintor Pons Martí. I finalment amb la construcció del modern pont de Sant Feliu. Un pont que actualment és molt concorregut per grups de turistes, i des del qual s´obtenen milers de fotografies, per part de gent dels més variats països, i que portaran arreu visions de la Girona monumental. En la mateixa plaça de Sant Feliu s´eliminaren les edificacions que no permetien contemplar la total verticalitat del campanar que és l´admiració dels gironins i dels forasters. I per aquella mateixa zona s´ha de considerar la gran obra que representà la total remodelació del barri del Pou Rodó. Barri que consistia en un amuntegament de cases, pobres i miserables, sense cap condició higiènica. En uns carrerons estrets on els raigs de sol els costava infiltrar-se. Una barriada que molts gironins i moltes més gironines no havien freqüentat mai, i només en tenien un molt vague coneixement. Una barriada que ha eixamplat els seus horitzons, amb edificacions modernes i confortables, amb carrers rehabilitats i una plaça d´unes àmplies proporcions, on la llum, el sol i l´aire hi poden arribar sense dificultats.

Una altra important operació d´ampliació d´horitzons afectà la barriada del Mercadal, amb l´estructuració de la plaça de la Constitució i la remodelació dels carrers Cristòfol Gròber i Sèquia. Han desaparegut les xemeneies fabrils, les grans naus industrials i la sèquia que discorria a cel obert. I han quedat tres grans places. La de la Constitució la de Santa Susanna i la Josep Pla. I uns carrers de traç rectilini i suficient amplitud, un d´ells ornat amb unes decoratives magnòlies.

Les cases del carrer de la Premsa han vist sensiblement ampliat el seu horitzó.

Per aquella mateixa zona, molts anys abans, una intervenció urbanística havia permès encabir-hi grans i modernes edificacions completar l´edificació del carrer Nou; però a costa de perdre el gran espai lliure que era el pati i l´antic Hospici. Les cases del carrer Nou en el tram que va de l´antic carrer de la Indústria a la Gran Via, veieren restringit el seu horitzó i perderen el sol del qual gaudien llargues hores diàries, i que a l´hivern els resultava molt reconfortant.

En la Girona de la dreta de l´Onyar, una altra zona fou afavorida amb una notable ampliació d´horitzons. Es tracta del carrer de Mercaders, on l´enderroc d´uns edificis ha permès disposar una plaça que descongestiona la massificació dels carrers compresos entre la Rambla i Ciutadans. I a més posa a la vista un notable edifici, obra de Rafael Masó, que abans passava gairebé desapercebut.