La dreta extrema de color taronja

El paper de C's i el debat al Congrés, algunes de les claus de la setmana

26.11.2017 | 09:17

La dreta extrema

El partit Ciutadans ha tingut aquesta setmana dues línies de discurs que el posen a la dreta del PP, en la dreta extrema i acaronant un increment de vots per la polarització política que estem vivint. Han reiterat la cançó falsa de tota falsedat del que anomenen adoctrinament a les escoles catalanes i han disparat contra el concert econòmic basc pensant en un discurs igualitarista destinat a barrar el pas a cap solució de singularització per a Catalunya.

Albert Rivera, que no és ni especialista en educació ni fiscalista, ha pujat a la tribuna per parlar amb grans dosis de demagògia dels dos temes mentre la resta de partits hi enviàvem, a aquests debats, els nostres especialistes sectorials.

Ciutadans és el braç parlamentari del pensament polític de FAES, la fundació presidida per José María Aznar. Sempre és bo preguntar-se per què a Espanya mai hi ha hagut una forca política d´extrema dreta després de 40 anys de franquisme i d´un debat territorial tan intens com l´actual. Això vol dir que algunes forces polítiques recullen aquest segment de vot d´extrema dreta. I ara Ciutadans sembla que s´hi vol especialitzar. L´oposició al concert econòmic per a la comunitat autònoma basca i Navarra té una intenció segona: crear el marc mental d´evitar cap solució singular per al contenciós nacional català. Si no estan a favor del que està constitucionalitzat –el concert econòmic– no estaran mai d´acord amb una solució singular per a Catalunya a la llum del que decideixin els seus ciutadans.

Sobre l´educació a l´escola catalana, les mentides van anar a cabassos. Precisament per part d´un senyor Rivera fill del model d´èxit i llibertat de l´escola catalana que l´ha educat en el seu dret a dir totes les beneiteries que va dir en el debat parlamentari. Ciutadans és un partit amb elements iniciàtics, els seus diputats a penes es fan amb la resta de l´hemicicle, alguns d´ells parlen amb una superioritat moral arrogant i juguen fort a no fer possibles pactes estables de legislatura. El PP torna a suspirar amb pactes amb el PSOE mentre miren amb un suspir l´evolució de la política alemanya, ara abocada a una gran coalició o a poc desitjades noves eleccions.

Les mentides del ministre

Una de les notícies parlamentàries de la setmana ha estat la minimització i ridiculització de les ferides dels catalans apallisats per la policia espanyola l´1-O. Les afirmacions van ser fetes pel ministre de Justícia, Rafael Català Polo, durant una interpel·lació que li vaig formular dimecres passat. La ridiculització va ser vergonyant i va anar acompanyada de la denúncia de coaccions a jutges i fiscals residents a Catalunya. Després, fonts del ministeri van haver de qualificar que les agressions eren «puntuals»i després vam saber que eren només dos casos, del tot reprobables i dignes de condemna, sigui dit de pas.

Una de les conclusions d´aquells quaranta cinc minuts de debat és que la política espanyola viu en una bombolla mediàtica pròpia. En aquests mesos ja he tingut tres topades fortes amb parlamentaris, en els tres casos han estat ells els que han perdut els nervis. I en un dels casos m´ha demanat perdó. Són episodis desagradables viscuts des de la serenitat davant dels que se senten molt ferits perque la impugnació és molt gran i ningú pot afirmar que no es prolongarà en el temps.

Números senzills

Per a les eleccions del 21 de desembre, hi ha tres escenaris possibles: una victòria amb vots i escons del sobiranisme (per majoria absoluta), una victòria amb majoria absoluta d´escons però no de vots per al sobiranisme i una derrota del sobiranisme i la possibilitat de formar un govern de suma del tripartit que dona suport a l´aplicació de l´article 155 de la Constitució espanyola. I el camp de joc es bàsicament aquest. I en funció de cada escenari s´hauran de prendre decisions fundades en un diagnòstic precís i no donat a estirar la realitat com un xiclet.


Els submarins vells

Ara que un submarí s´ha enfonsat a l´Argentina i ha deixat un reguitzell de morts que posen en perill la continuïtat del mateix govern, és bo recordar que hi ha submarins espanyols més vells que els argentins i que estan en funcionament.


Els silencis calculats

Potser és l´hora de recordar que el ministeri de la Defensa està practicant una legislatura de silenci quasi absolut, cosa molt poc habitual en una titular que també és secretària general d´un partit. Espera veure el final del que ells anomenen «la carpeta catalana» (o el desafío o el problema) i si la vicepresidenta en surt perjudicada o no.

Les coses són molt situades en l´hora greu a Catalunya però tambe hi ha molt càlcul polític en la política espanyola. Mentrestant Podemos perd bufera en aquest escorament generalitzat cap a la dreta. I el socialisme ha tornat a trobar el seu to en el debat parlamentari –Margarita Robles és d´una gran consistència intel·lectual– però el líder Pedro Sànchez brilla per la seva absència i poca aportació d´idees pròpies.

N-II

Hem anat a Tordera a un dinar solidari amb els amics consellers presos del Partit Demòcrata. Ha estat una oportunitat per fer una nova visita d´obres a l´N-II en obres en el tram Sils-Maçanet. Tres quilòmetres d´autovia construïts a pas de tortuga. Es comença a perfilar el traçat. L´obra hauria d´estar acabada el proper any. I, per anar bé, en els propers mesos.

Heu sentit en aquests mesos de la Generalitat intervinguda cap aparició dels ministres a Catalunya per lluir obra pròpia? La resposta és que no perquè no volen fer ni un esforc d´agradar. Volen guanyar als tribunals i a les urnes. En el segon cas, ho veig més difícil.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema