Primer a Hollywood, però també entre algunes actrius espanyoles, apareixen testimonis de dones assetjades sexualment, per part d´homes importants de l´entorn de la interpretació. També hi ha casos d´homes, i més brutal encara, denúncies de persones assetjades quan eren nens. Aquí hi ha el manteniment de pràctiques masclistes lligades al poder, i a l´ús abusiu que se´n fa per a benefici propi, per damunt de la dignitat i els drets de l´ésser humà.
És molt positiu que es denunciïn aquests delictes, perquè han de desaparèixer de tots els àmbits. De l´oficina, de la vida de carrer, de la comunitat. Massa temps han tingut aquesta mena d´assetjadors, emparats en una impunitat absurda, basada en la idea que el poderós és intocable. O el que és pitjor, en la creença que per arribar a un estatus, t´havies d´empassar els gripaus que calgués. Parlem molt d´una societat oberta i respectuosa, i queden espais per millorar i on eliminar les males pràctiques.
Ara, no oblidem un fet que és tan humà com la història del món: la venjança pura i dura. A la França rural ocupada pels nazis, van sorgir moltes acusacions espontànies entre veïns, segons les quals l´altre sempre era comunista o maquis. Les acusacions, algunes falses, obeïen al fet que el veí s´havia quedat una terra en disputa, s´havia casat amb l´antiga xicota o tenia més sort a la vida que tu. Les acusacions, com el valor dels militars, s´han de provar, i no posar etiquetes a la gent sense proves importants. Ni tant, ni tan poc.
