Aquesta setmana s´han fet vistents els diàlegs d´un grup de wasap de la Policia Municipal de la capital del regne. Escrits carregats d´odi en contra de l´alcaldessa Manuela Carmena, els immigrants, la premsa, «los rojos» i, és clar, els catalans. Es tracta de l´ideari d´aquells que defensen la repressió policial a l´hora d´arreglar problemes polítics. Tribunals, multes i querelles a banda. No és un fet anecdòtic. Palesa un corrent de fons: mentalitat que defensa la mort i l´extrema violència a l´hora d´acabar amb els pobres, els dissidents o els ciutadans d´esquerra. Una virtut que recorre les xarxes socials és la que permet detectar opinions antidemocràtiques. Una altra cosa és que algú hi faci alguna cosa, la justícia, molt sensible, engarjola titellaires i porta a tribunals a revistes, còmics i alcaldes. No és democràtic que la gent uniformada que ha de treballar pels drets dels ciutadans, covi, al seu si, una repugnant xenofòbia. Poblacions espanyoles, a poc a poc, s´adonen que, un cop oberta la veda amb els catalans, tothom és un objectiu. És un un brou que s´escalfava a foc lent i que ara, comença a bullir. Antic concepte: exterminar. Qui manifesta l´ideal suprematista descobreix com la ràbia i l´odi troben cobertura legal. Emparar-se només en la llei comporta governar a partir d´articles, l´últim, la mare de tots, el 155, que implica oblidar la política per executar sense empatia. L´horror que sovint emana de la llei que no té en compte la gent. Ordena. Se l´agafen amb paper de fumar, perquè, els municipals, són tropa, i l´Estat, massa vegades, no defensa drets sinó els funcionaris uniformats. S´ha obert la caixa de Pandora.