El goig de viure

28.11.2017 | 09:52

Aviat commemorarem el centenari del naixement de l'històric radiofonista i locutor Joan Viñas Bona, que nasqué a Girona el 21 de gener de 1918. Tant de bo que, amb motiu de l'aniversari, sorgeixi a la nostra ciutat alguna iniciativa per recordar la seva vida i trajectòria.

Del Sr. Viñas, n'havíem sentit a parlar molt, des de l'admiració, en relació amb els seus anys a la ràdio i, gràcies al seu fill Joan Miquel i a la seva muller Marta, tinguérem el goig de conèixer-lo l'any 2000, poc temps després d'haver esdevingut diputat al Parlament de Catalunya.

Com sol passar sempre en aquests casos, una coneixença ens portà a una altra. En aquest cas, a la seva esposa Anna Rexach, germana de l'escriptora gironina Agustina Rexach, i al seu fill Francesc, que traspassà el passat 11 de novembre. Francesc Viñas nasqué a Barcelona, ciutat on va viure gran part de la seva vida, però mai no perdé el contacte amb les terres gironines, que estimava profundament.

Pinzellem la seva biografia: nasqué a Barcelona el 22 d'octubre de 1955. Estudià Enginyeria industrial a la Universitat Politècnica, on es llicencià el 1972. Realitzà estudis eclesiàstics per al sacerdoci, ministeri que rebé i deixà després, seguint el procés canònic de secularització. El 1995 es casà amb Fina Casas, filla d'Ullastret, amb qui tingué dues filles: Maria i Karen.

Professionalment es dedicà a la gestió empresarial com a director d'una òptica. Fou el primer director de Ràdio Estel, per a la qual inspirà un model obert, musical i vari. I els últims anys, gerent d'Oncolliga. En tot el que feia sempre hi havia la voluntat d'ajudar els altres. És per això que a tot arreu fou una persona molt apreciada, tant per la seva eficiència professional com per la seva qualitat humana. Entusiasta, perfeccionista, rigorós i treballador són adjectius que li esqueien perfectament bé.

Li trucàrem a finals d'octubre. Malgrat la recent mort de la seva mare i la malaltia que patia, la seva veu ens transmeté agraïment, cordialitat, transparència i serenor.

La biografia que escrigué sobre el seu pare, que presentà a Girona el 8 d'octubre de 2003, acaba amb unes paraules que, perfectament, també podem adreçar a ell: «Va tenir una vida reeixida. I també va reeixir d'una manera excel·lent l'última experiència de la seva vida, la mort. Amb sentit, maduresa, pau i esperança. (...) Va tenir el goig de viure, i va saber morir amb goig.»

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook


Enllaços recomanats: Premis cinema