Cartes

angela Boada MONT bescanó

Vull donar les gràcies a la Resi­dència geriàtrica Santa Anna de Bescanó i a totes aquelles persones que han acompanyat i cuidat la meva mare durant la seva estada en el centre.

Destaco sobretot la professionalitat, eficiència i gran humanitat del personal mèdic, sanitari i sociosanitari. Per tot ells, el nostre reconeixement.

Una justícia ben estranya

Juan Carlos Alonso Anglada Flaçà

El vicepresident del partit feixista Democràcia Nacional, Pedro Chaparro, està en llibertat, té 30 anys i un fill de dos anys i mig, feina estable des del 2015 i no té antecedents penals. Tal ha sigut l´argument de la demanda d´empara ja que sembla ser que l´ingrés d´aquests homes a presó els comportaria «danys irreparables» i ha estat acceptat i decidit pel TC.

Aquest és el motiu pel qual no entrarà a la presó, tot i que te sentència ferma, junt amb altres companys de «gresques variades», per l´assalt de la Blanquerna de Madrid el dia 11 de setembre de 2013.

Els nostres consellers/es empresonats i els dos presidents d´entitats catalanistes, tots tenen fills/es, més grans o més petits, (recordem que el fill de Jordi Cuixart només te mesos, i els de Junqueras 2 i 5 anys...). Tots tenen feines estables i no tenen antecedents penals, i ni tan sols han estat jutjats, encara, per tant no tenen ni tan sols sentència. Però són a la presó, presó provisional sense fiança. Des de fa massa dies. I això no és un dany irreparable. Això és normal.

És aquest el país que ens ha de regir el destí? És això el que volem per als nostres fills?

21 de desembre, encara que imposades, penseu-hi, voteu, decidiu el futur que ens convé...

Arbres malvats

Daniel Vivern Lladó girona

Diu que l´Ajuntament gironí està en guerra contra quatre espècies d´arbres que hi ha al municipi i que són agressius amb el medi perquè es propaguen fàcilment i en contra de les espècies autòctones. Retirar-los costa 11.000 euros, que potser haurien de pagar els caps de suro -un arbre molt autòcton- que van fer plantar-los alegrement. Tan alegrement com et quedes quan et cau pel cap una castanya des dels arbres de l´avinguda Jaume I mentre esperes que canviï el semàfor.

Ja n´hi ha prou,

Sr. Rajoy

Marta Pascual girona

Sr. Rajoy, ja n´hi ha prou. Molts catalans estem en contacte amb familiars i amics dels presos, que per defensar uns ideals polítics ha tancat vostè entre reixes. Són càr­recs triats democràticament pel poble i ho sap tan bé com jo. Estem llegint cartes d´ells, que corren per Whatsapp com la pólvora. Mentre les llegim ens cauen les llàgrimes (ja sé que l´importa poc). Fa uns dies uns familiars van estar a la presó i el tracte que estan rebent és el mateix o pitjor que si fossin ter­roristes. Per què té tanta ràbia als catalans? Què li hem fet? Mai ens entendrà, admeti-ho: ni la nostra llengua, ni la nostra cultura, ni les nostres tradicions, ni la nostra gent. Els nostres diners sí que els entén i sí que els vol, l´única cosa. Milers i milers de catalans estem demanant la llibertat de tots i cadascun d´aquests homes i dones -que no han fet gens per merèixer això- i vostè gira la cara i no vol veure la realitat de Catalunya. Però aquí romanem la gran majoria del poble català, encara que no li agradi.

Per molt que hagi autoritzat aquestes presons el problema continua i continuarà. Per què? Perquè vostè només té un únic punt de mira: el seu. I això no és democràcia. Encara que molt la prediqui? Es predica amb l´exemple Sr. Rajoy i no amb tanta manipulació i repressió. Vostè sempre parla de lleis però les compleix?

Tots aquests homes i dones als quals ha llevat la llibertat segueixen tenint el cor i el cap lliures perquè això no pot robar-ho a ningú. Aquesta és l´expressió lliure de milions de catalans. Accepti-la.

Contra el delicte

i a favor del reu

anna maria muntada batlle granollers

n Sí, senyors, en contra i ben en contra no faltaria més, però compte a personalitzar el delicte més del que toca. Normalment si un ha comès un delicte ja personalitzem primer el fet abans del nom, és a dir, el definim com a lladre tal o qual. I tal vegada no hagi estat tota la vida cometent el mateix, pot ser que hagi fet coses bones o molt bones si cap però no, la malifeta ho esborra tot i els queda de per vida a ells i a tota la seva família, que queden sovint marcats per sempre. També voldria parlar de la justícia de rics i la justícia de pobres. Per què si a un pobre el condemnen ràpidament va a la presó deprés del judici i en canvi a un ric abans d´anar a la presó triga i triga -és clar que per salvar la pell busca les millors defenses cosa que el pobre no pot permetre´s, evidentment.

I pel que fa als polítics que han caigut en conductes en què no havien de caure, ja ho estan pagant, però no tots -sempre que surt aquest tema em sorprèn que gent a la qual qualifico d´honrats diuen que si haguessin viscut en les mateixes condicions podrien haver fet el mateix avalant allò que l´oportunitat fa el lladre.

Pregunto per què tanta publicitat i tantes imatges per dir-nos que no cometem aquests delictes, se­nyors meus, si no arribarem mai on ells han estat i si hi arribéssim no sabríem tampoc en què ens trobaríem ni possiblement tampoc com actuaríem.

L´artista Elena Montull, que exposa a la galeria El Claustre de Girona, és nascuda a Fraga.