Un grec, un groc i un negre

29.11.2017 | 07:02

Un grec, un groc i un negre, de Joan Argenté, va ser un dels primers poemes en català que vaig descobrir. És una nadala senzilla i bonica, on el poeta evoca els Tres Reis, la nit color blau tinta del desembre i l'estel amb cua.

Aquest Nadal, però, qui sap si aquest groc del poema ens serà proscrit, perquè algú dels del 155 i la Junta Electoral Central el considerarà un símbol d'adoctrinament. Ara mateix, tot és possible. Des d'eliminar per decret els llaços grocs de les nostres solapes a demanar que s'esborri aquest color de les fonts lluminoses o de les bombetes nadalenques. Manicomial.

Si un membre d'una mesa electoral es posa un pin del Submarí groc, també me li tocaran la cresta? Perquè, tot i ser de dibuixos animats, aquest film és més adoctrinador que un reportatge de l' Info K.

Resum: un exèrcit de criatures, més blaves que la camisa d'un falangista, envaeix un país pacífic i reprimeix la seva població amb violència, n'empresona les autoritats i les substitueix per buròcrates i gestors. Us sona, oi?

Igual que els veïns de Pepperland, els catalans sabem que podem vèncer la repressió i el totalitarisme amb la pau i la creativitat. Per això, estic convençut que, d'aquí al 21-D, trobarem tots plegats mil maneres enginyoses de tenyir els carrers d'un groc vibrant, joiós i optimista. I de reclamar que alliberin els nostres presos polítics, perquè tornin a casa, on, acompanyats de la gent que estimen, podran gaudir de la fina lluïssor amb què l'estel de la llibertat solca la nit.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema