L'explotació comercial del Nadal s'anticipa cada vegada més. I ja no en fa prou amb el temps que va des del 24 de desembre fins al 6 de gener, quan els tres Reis Mags que venen d'Orient deixen els seus regals a les cases dels nens que s'han portat bé al llarg de l'any. Ni tampoc l'ampliació que va suposar considerar prenadalencs els dies que segueixen al 8 de desembre, que és quan en el món catòlic se celebra el miraculós embaràs de la Mare de Déu per l'Esperit Sant.
Ara es dóna com a normal que els ajuntaments financin la il·luminació nadalenca de carrers, places i edificis emblemàtics a partir del dia 1 de l'últim mes del calendari. I no s'ha de quedar aquí la cosa perquè últimament ja s'ha incorporat a l'orgia consumista l'últim divendres de novembre, més conegut en anglès com «Black Friday» (divendres negre), que és com un trasllat a aquesta data del que abans en dèiem rebaixes de gener. En això es veu que els planificadors del consum prefereixen espavilar la butxaca de la clientela en l'inici del període d'excitació consumista que no al final, quan ja gairebé no queden diners per rascar.
No obstant això, aquesta bestreta de l'explotació comercial del Nadal porta també com a conseqüència un avançament de les mesures de seguretat per part de les autoritats en previsió que les grans aglomeracions humanes que propicien puguin ser objectiu preferent dels terroristes. Referent a això, llegeixo als mitjans que el nivell 4 d'alerta d'atemptat (risc alt) s'ha vist reforçat selectivament, encara que sense arribar a cinc, el que hagués implicat el recurs a les Forces Armades. En qualsevol cas, això suposa la instal·lació de pilons i testos de formigó en carrers i places, el tancament d'algunes zones comercials al trànsit, i més presència policial a les vies per on circula la riuada humana que va de compres.
Les aglomeracions estimulen la presència d'amics de l'aliè, com carteristes i petits delinqüents, però també, com va quedar acreditat a París, Berlín, Londres, Brussel·les i Barcelona, d'aquesta classe de terrorisme d'inspiració suposadament islàmica que atempta indiscriminadament contra la població civil. En uns casos contra ciutadans de països occidentals; i en altres, contra membres d'una comunitat religiosa també islàmica, però considerada heretge. Com acaba de passar a la localitat de Bir al-Abed al Sinaí egipci, on un grup d'homes armats, després de bloquejar les portes d'una mesquita sufí on resaven centenars de fidels, va començar a disparar contra ells matant-ne més de 300 i ferint-ne cent més. Després, van fugir cap a una zona muntanyosa on se suposa que estan refugiats militants de l'anomenat Estat Islàmic. La matança tenia un objectiu sinistre: eliminar pràcticament tots els homes d'una petita localitat de tot just 7oo habitants. Només ells eren a dins resant.
Opinar sobre el que passa a Egipte, on hi ha una dictadura militar que no respecta els drets humans, és complicat, però l'horror d'aquesta matança ens convidaria a una mínima reflexió sobre un terrorisme que ja no atempta contra grans personatges de la política, les finances, la reialesa o la milícia sinó contra la població civil, fins i tot contra la població que fa compres de Nadal.
