Benvinguts novament a Matrix, si mai n'havíem marxat. Plouen denúncies per delictes d'odi, Montoro escanya entitats i institucions culturals amb l'IVA retroactiu, Cs i PP apunten les bateries en direcció a l'escola catalana i TV3, la mobilització de l'electorat unionista projecta la seva ombra poderosa damunt les enquestes, i Carles Puigdemont s'entreté a proposar un referèndum perquè els catalans decidim si volem continuar a la Unió Europea, a la qual omple d'improperis. Fent amics. Ràpidament han sortit les direccions d'Esquerra i el PdeCat a aclarir que són tots europeistes; només volen que la Unió millori. De fet, Puigdemont havia dit alguna cosa semblant, tot i que més enfosquida, i havia eludit la pregunta sobre un «Catexit». Un periodista de professió i llarga trajectòria com ell hauria de saber que no es poden donar titulars així com així. Va deixar anar el del referèndum i la resta va quedar en una nebulosa.

Perquè els catalans decidíssim en referèndum si volem pertànyer o no a la UE, caldria que es donessin dues circumstàncies. En primer lloc, Catalunya hauria de ser un estat independent, ja que la UE és una associació d'estats. No de pobles, no de nacions històriques, no de comunitats culturals, sinó d'estats sobirans. El poder de la Unió és el que li cedeixen els estats membres. Quan l'independentisme dona allargues a l'objectiu de l'estat propi, a la vista de com ha acabat el darrer intent, plantejar si voldrà estar a la UE és fer volar molts coloms. I en segon lloc, equival a donar per fet que, quan arribi el moment, la UE voldrà que Catalunya hi sigui. Insultar els membres i esperar que ens aniran al darrere no és gaire coherent. Tot plegat, massa hipotètic i massa enllà per adoptar posicions basades en un malestar d'ara mateix, a causa d'una alineació de planetes molt determinada, ja que el president del Consell, el de la Comissió i el del Parlament són del Grup Popular Europeu, al qual també pertany el PP. Un altre any la combinació podria ser diferent.

Puigdemont hauria de saber que el resultat electoral és incert, i que si l'independentisme suma majoria absoluta pelada els embolics entre les tres llistes seran considerables. Quan arribi el moment, qui sigui haurà de forjar un pacte que vagi de la CUP als comuns per reconstruir l'autogovern i defensar-lo de l'ofensiva centralitzadora de l'Estat i dels seus aliats locals. I els futuribles quedaran per als debats acadèmics.