Una actualitat és que el final d'any posa a la taula les agendes noves que ens convidaran a fer-hi anotacions diverses. Fa 27 anys que es publica l'Agenda Llatinoamericana, amb personalitat molt definida com a obra de solidaritat que té en compte els grans temes situats especialment a aquelles terres d'Amèrica del Sud. Per a l'any 2018 l'agenda té 252 pàgines, i amb això ja es veu que el seu contingut va més enllà d'un simple dietari: es tracta d'un llibre molt col·lectiu i participat, guiat i presentat per Pere Casaldàliga i Josep M.Vigil, realitzat enguany amb 44 col·laboradors literaris d'ambdós costats de l'Atlàntic.El tema és dedicació única, la igualtat de gènere. Com expressa la presentació de l'agenda, «la igualtat de gènere és qüestió de justícia, innegociable, i ha de ser universal. La igualtat de gènere no és pas un dret aïllat o abstracte: inclou el dret a la dignitat, a les oportunitats socials, al respecte,al treball, al mateix sou». D'entre els textos publicats a la Agenda Llatinoamericana 2018 destacarem un d'ells, el titulat «Perles sobre la dona en el cristianisme», capítol que recull referències clàssiques sobre el tema i que avui sorprenen i fins i tot poden ferir alguna sensibilitat. Comença la relació amb citacions bíbliques, Antic i Nou Testament, continua amb conceptes i frases de Tertulià, St. Jeroni, St. Agustí, St. Tomàs, i papes com Lleó XIII i Pius XI. En l'àmbit popular una d'aquestes «estranyeses» era (fins no fa pas gaire temps) aquell ruixat antiigualttat de gènere que havien d'aguantar les noies quan a la cerimònia del seu casament per l'Església escoltaven una epístola de sant Pau d'allò més contundent: «dones, sotmeteu-vos als vostres marits». Tot un passat, allò. Heus aquí tota una pista de reflexió, una aportació excel·lent de l'Agenda Llatinoamericana que bé podria continuar en un debat d'asserenament i clarificació entenedora sobre el tema, per part de veus autoritzades amb ànim de superació i avenç.
Una altra actualitat ha sigut el passat dia internacional per a l'eliminació de la violència envers les dones. És un recordatori que es concreta en un manifest unitari al qual es dona lectura oficial en els diferents centres institucionals de Catalunya. El manifest és la reivindicació d'uns drets fonamentals de les dones. La violència masclista és un problema universal, amb dades ja alarmants aquí mateix i que només es podrà erradicar amb la resposta de la societat global. És una qüestió insultatnt i en creixement. A comarques gironines 1.419 víctimes de violència masclista han sigut ateses per la policia des de principi d'any 2017. Diu el manifest del Dia Internacional per l'eliminació de la violència envers les dones que «estan tipes de ser notícia, de convertir les dones assassinades en xifres, de ser víctimes, que ens matin, que ens insultin, que ens grapegin, que ens violin, que ens vexin, que ens utilitzin, i tot pel fet d'haver nascut dones». Continua el manifest assenyalant i/o acusant directament uns grups socials ben concrets, que formen part del cruel problema; hi ha paraules dures com mereixen els violadors, els abusadors, els assetjadors, els maltractadors; interpel·lacions adreçades als empresaris d'oci nocturn, massa sovint còmplices de fets lamentables; també s'assenyalen els professionals de la judicatura, l'advocacia, la medecina forense i els cossos policials que tendeixen a infravalorar les denúncies de les dones; finalment el dit acusador del manifest denuncia els periodistes, mitjans de comunicació i publicistes que en moltes ocasions rebreguen una informació amb tractament mesquí. El manifest acaba adreçant-se a totes les dones: «Ningú pot privar-nos dels nostres drets. Tenim dret a ser lliures.»
