Hi ha gols que tothom veu, menys els qui els han de veure, com el golàs que va fer Messi aquest cap de setmana passat, que no va pujar al marcador perquè ni l'àrbitre ni el jutge de línia el varen donar per bo, malgrat que la pilota va creuar de llarg la línia de la porteria. El mateix però a l'inrevés passa amb aquell ministre que marca gols impensables, que mai haurien de ser donats per vàlids però què sempre compten amb el vistiplau oficial. Em refereixo a la barbaritat del gol que acaba de fer el ministre Montoro, que suposa fer pagar IVA pels ajuts públics, especialment en l'àmbit cultural.
És curiós que la porteria on aquest ministre fa els seus gols espectaculars sempre és la de l'equip més feble, perquè ningú ha vist mai aquest senyor marcar en camps on l'equip contrari era el de les grans fortunes, les grans empreses o els grans defraudadors. Però noi, no hi ha cap àrbitre que s'atreveixi ensenyar targeta vermella a en Montoro, ni a cap del seu equip.
No sembla ni lògic, ni racional, ni acceptable penalitzar allò que teòricament és el principal tresor d'un país, la seva capacitat de generar i consolidar una oferta cultural prou ferma. Probablement, aquest ministre ni sap què vol dir cultura, ni sap per a què serveix la cultura. El que més em sobta és que malgrat les múltiples línies vermelles que està creuant el govern espanyol ningú intenti parar-li els peus, ja sigui amb iniciatives populars, amb iniciatives polítiques o mitjançant els mecanismes de la justícia -encara que aquesta ja sabem que fa temps que va desaparèixer-. En cap país avançat és tolerable que sigui el govern el principal cavall de batalla contra el món cultural, ja sigui augmentant l'IVA o intentant cobrar, amb criteris retroactius una taxa sobre les subvencions que neixen de l'administració pública. De debò, costa pair tanta bestiesa.
