A menys d'una setmana per a l'inici de la campanya electoral més transcendent dels darrers anys, ja han sortit prou enquestes per poder copsar quin és l'estat de la qüestió de les eleccions sorgides del trauma dels fets d'octubre del 2017. I només podem arribar a una conclusió: no podem treure'n gaire conclusions.
Les enquestes que s'han publicat fins ara mostren tendències que segons sembla confirmen un escenari molt similar al del 27 de setembre del 2015. I això, per als que tenim relació amb el món de la política, ens sembla gairebé impossible. Han passat massa coses en aquests dos anys perquè el mapa polític català cointinuï igual. El que no sabem interpretar encara és quin serà el sentit del canvi. Però de ben segur que l'escenari del 22-D serà molt diferent del que hem viscut fins ara.
Hi ha tres elements que m'ajuden a contruir aquest raonament i que intentaré concretar una mica més.
Aquestes eleccions, més enllà de propostes i de projectes de futur, seran sobretot un judici al final del procés, a aquesta legislatura encapçalada pel president Puigdemont i sobretot al l'abrupte desenllaç. Un judici que més enllà dels blocs que semblen hermètics té molts matisos que emergiran a les urnes el proper 21 de desembre.
Però, per què dic que el que avui diuen les enquestes no necessàriament coincideix amb el que acabi passant d'aquí a menys d'un mes? Doncs perquè al peu de pàgina de les mateixes enquestes, s'hi diuen coses que evidencien que res està decidit, ni molt menys.
Els indecisos. Aquesta minoria d'electors són els que sempre acaben decidint les eleccions. Són pocs però tenen la clau. I aquestes eleccions no seran una excepció. Al contrari. Segons totes les enquestes, enguany hi ha més indecisos que mai. A l'entorn d'un 30% dels enquestats no sap o no vol contestar que farà el dia 21 de desembre. Té clar que votarà, però no té decidit a qui. Dubta entre diferents opcions. Això no havia succeït mai amb aquesta intensitat, ja que dobla la mitjana d'indecisos d'unes eleccions normals. I és normal. No només perquè el que ha passat els darrers mesos no havia passat mai, sinó perquè el mapa polític català s'ha transformat com mai. I molts ciutadans no tenen clar què faran més enllà d'anar a votar. En aquests sentit, la fotografia d'avui no ens serveix per aproximar-nos al que passarà d'aquí a tres setmanes. I en aquest sentit, la campanya electoral serà més decisiva que mai. Qui faci una bona campanya pot guanyar molts vots i qui no, perdre'n molts.
La volativitat del vot. Una altre tret distintiu de les darreres enquestes és la volativitat del vot i el transvasament que s'està produint entre els diferents partits. Hi ha molt poca fidelitat entre els votants i els partits polítics. Hi ha pocs partits que conservin el suport de la majoria dels votants que van tenir fa dos anys. I això també és estrany, però alhora comprensible si tenim en compte tot el que ha passat en aquests dos anys, repetició d'eleccions generals incloses i sorgiment de nous partits. Aquesta volativitat encara està molt viva i anirà desapareixent a mesura que avanci la campanya, però a dia d'avui és molt alta, però el més rellevant, no està consolidada. Els votants se'n van, opten per altres opcions, però poden canviar d'opinió segons com avanci la campanya. Aquest element que sí detecten les enquestes i que situa la fidelització dels votants a nivells mai vistos és difícil d'interpretar només amb les preguntes d'una enquesta. Igual que els que no saben què faran o no ho volen dir, aquests ciutadans mostren poca convicció en repetir el vot del 27-s però tampoc la nova opció està garantida. Són uns indecisos que s'estan decidint. Però ens equivocaríem si ja ho donéssim per fet.
En aquest sentit, això reforça, un cop més, la importància dels quinze dies de campanya electoral per reforçar els transvasaments que s'estan produint, per revertir-los o fins i tot, canviar-los.
I finalment, el mapa polític fragmentat. Catalunya té un mapa polític que en els darrers anys ha canviat com un mitjó. No només per l'aparició de nous partits i coalicions, sinó sobretot perquè hem passat d'un mapa «estàndar» caracteritzat per dos grans partits juntament amb partits mitjans i petits a un mapa sense grans partits i on només trobem partits mitjans i petits. I això complica molt la formació de governs. Tot sembla indicar que conformar una majoria de govern requerirà el suport de com a mínim tres partits polítics i si tenim en compte que cada un dels dos grans blocs -independentistes i constitucionalistes- està format per tres partits, el paper dels comuns serà clau. Perquè ens podem trobar amb la situació que cap dels dos blocs pugui tenir prou diputats per governar i per tant s'hagi de sumar algú del tercer bloc -comuns- o bé, tornar a anar a eleccions. Aquest dificultat a l'hora de sumar majories també estarà present a l'hora de decidir el vot i molts electors faran un vot estratègic en aquest sentit. I aquest, es produirà, sens dubte, a mesura que avanci la campanya.
Per tant, tenim moltes incògnites obertes que no ens respondran les enquestes. Ni les d'ara ni les de darrera hora. Només el 21 de desembre podrem sortir de dubtes.
