Demanar perdó

Enric Barrull Casals Girona

Des que es van produir els cismes d´Orient i Occident, l´Església no ha deixat de clamar per la unitat dels cristians, tal com el mateix Jesús va demanar a Déu Pare. En aquest context cal acollir amb satisfacció la declaració conjunta de la Federació Luterana Mundial i el Pontifici Consell per a la Promoció de la Unitat dels Cristians, després d´un intens any de pregària i trobades teològics, just al complir-se els 500 anys de la Reforma que tant dol va provocar en la cristiandat.

En aquesta històrica declaració, catòlics i luterans demanem perdó «pels fracassos i la formes en què els cristians han ferit el Cos del Senyor i s´han ofès uns als altres, des del inici de la Reforma fins avui».

Ens volen canviar el relat?

Xavier Serra Besalú girona

El Govern espanyol i força mitjans es pregunten si hi haurà candidats a la presó durant la campanya electoral, i sembla que -si renuncien a dedicar-se a la política amb sinceritat- se´ls pot deixar sortir de la garjola. Però, això, què és?

Algú vol canviar el discurs. La pregunta original és: ¿hi ha presos polítics a Espanya? I la resposta no és si «ho maquillen» o no per a arreplegar uns vots i millorar la imatge internacional. Es fa més evident que es tracta una «justícia política», i que l´usen segons interessos electorals immediats, no pas per raons legals o de justícia.

Tant de bo puguin tornar tots amb les seves famílies i recuperin els drets pispats.

«El Gernika»

Lola Arpa Vilallonga peratallada

Fa pocs dies vaig veure a la televisió un emotiu reportatge sobre els brutals i reiteratius bombardejos que va patir el poble de Gernika (Biscaia) durant la Guerra Civil Espanyola. En aquest drama es va inspirar Pablo Picasso per pintar el seu famós quadre, actualment exposat al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofia de Madrid.

Seguint el mateix criteri del ministre de Cultura, Iñigo Méndez de Vigo, que obliga el trasllat de les 44 peces del Monestir de Sixena (Aragó), exposades ac­tual­ment al museu de Lleida, al seu lloc d´origen, allò lògic i honest seria que el quadre de Gernika es dones al seu poble, per exposar-lo allà permanentment, en benefici i compensació del patiment dels seus ciutadans.

Els nens d´avui, els del demà

Alexia Philippe Girona

A tots els pares que han fet callar el seu fill donant-li un mòbil i a tots els que els permeten restar hores davant l´ordinador, prego que fomenteu que juguin amb els veïns i s´enfanguin les mans. Prego fomenteu altres valors als nens del futur.

Se´m regira l´estómac

Jaume Paradeda Pla riudarenes

Ara que s´acosten les eleccions del 21-D, en Mariano ens diu que Espanya és la quarta potència europea. Això deu ser veritat en termes polítics, és clar, però la realitat és molt diferent, analitzem-ho: Fa temps que el Govern espa­nyol, s´ha dedicat a malgastar els nostres diners, en unes ocasions fent infraestructures inútils, rescatant bancs, Castor, etc., tot això amb la finalitat d´afavorir els poderosos.

I per una altra part, un bon grup de peperos (del PP) s´han dedicat a saquejar les arques estatals (robar) de forma desvergonyida. A què ens ha portat tot això? Que les reserves de les pensions s´hagin esgotat i que per pagar les pagues extraordinàries als pensionistes, l´estat s´hagi hagut d´endeutar, fet que vol dir augmentar el deute públic que a la vegada portarà les famoses retallades a les quals ja ens tenen acostumats.

A mi tot això em regira l´estómac i creuria que a molta més gent els passa el mateix.

Per si tot això no fos poc, ara ens ha envaït el maleït 155 que els dóna carta blanca per fer el que vulguin, com empresonar la gent que no tenen els seus ideals, provocant la fugida a l´exili a alguns per tal de lliurar-se´n. La cosa ha arribat a extrems fins ara insospitats, com dir que TV3 ha de renovar el personal per gent normal, que no puguem decidir de quin color volem les fonts, que exhibir un llaç groc et pot portar conseqüències perquè ja t´havien avisat... També ens digueren que voler la República ens portaria al precipici però, si no ens movem caurem a l´infern. Així és que, com que a Catalunya la majoria som normals i no volem anar al precipici ni a l´infern, jo votaré república.