Fa uns mesos vaig escriure que Puigdemont estava sol. La tesi era que ni ERC ni el partit li donaven suport en el seu mètode cap a la independència. Si això passava, era en part perquè ell ho havia volgut. Puigdemont sempre ha limitat molt les persones amb qui confiar i això es paga quan es necessiten suports. Ara al PDeCAT li està passant un fet similar amb la diferència que, després de les eleccions, el partit que un dia va ser CDC es quedarà sense res. El partit ha acceptat que Puigdemont encapçali la candidatura i sigui el presidenciable. És innegable que té un cert cartell i que pot arrossegar uns vots que el PDeCAT amb un altre cap de llista no obtindria. Un amic em deia que les seves preferències eren ERC i la CUP, però que presentant-se Puigdemont podia votar qualsevol de les tres llistes. El principal problema és que Puigdemont no reconeix el partit i que els seus dirigents han acceptat que a les llistes no hi hagi pràcticament cap militant. És l'amo i les diferències s'han fet evidents quan s'ha sabut que el PDeCAT només cedirà la part econòmica electoral que li pertoca a JxCat com a llista, i que aquesta ha de recórrer a les donacions per obtenir diners. Què passarà després del 21-D? Que el partit es quedarà sense poder i sense diputats, encara que pugui semblar el contrari. A vegades és millor acceptar una derrota i començar de zero que emmanillar-se a un últim sospir.
