El nacionalisme és com una arma curta: pot justificar-se com a estricta autodefensa. Però les forces de la Contrareforma avancen crescudes després d'haver apallissat sediciosos i bolivarians i han portat el xèrif, Jean Claude Juncker (per a qui l'estat nacional només és l'instrument que asseguri el pagament del deute) que va dir (després del tercer whisky): «El nacionalisme és verí». Ja posats hauria funcionat molt millor el clàssic «Nen, caca!». Fins i tot s'ha recordat molt aquests dies que el nacionalisme va llançar Europa a l'abisme de dues guerres mundials, encara que aquests nacionalismes crec que van ser l'alemany, el francès, el britànic i, com a figurant, l'italià. El català, l'escocès o el cors em sembla que hi van tenir un paper de poc relleu.

Dit això i passant per alt que quan sento las arengues dels pares de la pàtria em sembla detectar no sé quin tuf de procurador pel terç familiar ( Méndez de Vigo cognom d'una mena molt apropiada per ser-ho), em pregunto si deuen ser molts els catalans que trobin a faltar aquella pax augusta dels temps en què Pujol manava a Madrid més que cap ministre i sempre s'enduia a Catalunya alguna interessant despulla. La situació tenia algun avantatge, al meu parer, encara més estimulant: Catalunya podia funcionar com un Estat no declarat, la minoria espanyola -una minoria que potser tingui més vots- s'abstenia de participar en el joc de trons de la plaça de Sant Jaume i era com una Españita inserida, proveïdora de moltes coses gens menyspreables. Cadascun podia sentir-se més d'un o de l'altre. O un còctel de simetria variable (si no se l'havia begut Juncker).

Tot va començar a anar de mal borràs amb el primer tripartit. La meva sensació és que sobreactuava. Jo no veia a Barcelona cap impaciència de la voluntat de ser, encara que sí una competència interna entre els partits per veure qui era menys botifler i mes català a prova. L'esquerra es va deixar portar per aquest lleig costum de mirar l'entrecuix de la identitat i va perdre: el nacionalisme és missional, no para fins que et converteix. Primera part. Dilluns, la segona.