Ara ve nadal

03.12.2017 | 06:30

Avui el calendari litúrgic ens recorda que entrem en l´Advent, el temps de preparació de la celebració del Nadal. Aquest és el primer dels quatre diumenges que ens van introduint en la gran festa anyal del Nadal de Nostre Senyor Jesucrist. El color morat dels ornaments i les lectures d´Isaïes ens fan avinent que ben aviat celebrarem l´arribada «d´aquell que des d´antic ens anunciaren els profetes, aquell que esperava amb amor la Mare Verge». El Nadal és una festa entranyable. Ho és quant a la resposta que hi dona l´espiritualitat i en l´aprofundiment de cada persona en el misteri. Però, també hi distingim un caire social, familiar i popular. Entorn del Nadal s´ha teixit un ampli ambient que commou els creients i també aquells que només es queden en la superficialitat i en l´àmbit social.
La proximitat amb el fi de l´any i en les vigílies d´un any nou s´hi afegeix que també coincideixin amb la preparació nadalenca les previsions pel nou any que s´espera. Entre altres coses se´ns presenten els nous calendaris. De calendaris n´hi ha de moltes classes. Uns tenen un caràcter religiós, altres són artístics, altres tenen una intenció propagandística comercial, altres promocionen una entitat esportiva. I uns de més tradicionals ens orienten sobre els canvis meteorològics, astronòmics i fan referència a l´activitat agrícola. Entre aquests tenen un llarg historial el Calendari del Pagès i el Calendari de l´Ermità. Aquest dar­rer presenta enguany la seva cent ­quaranta-tres edició. Ben a prop d´un segle i mig de continuada presència. Amb un notable nombre de persones que en són addictes.
La mateixa editorial del Calendari de l´Ermità ha iniciat la publicació de l´anomenada «Col·lecció l´Ermità». Els dos primers títols són: Cuinar en temps de crisi, i Cocinar en tiempo de crisis i el darrer, publicat l´any 2016, Celebrem el Nadal. Aquest darrer és el que avui comentarem. Tot i que ja fa més d´un any que ha estat editat no ha perdut en absolut la seva actualitat. La seva temàtica serà sempre vigent, com ho és, ho ha estat i ho serà la celebració del Nadal.
Aquest llibret de setanta-cinc pàgines és obra d´Amadeu Carbó i Martorell. Autor de molts articles i coautor de llibres de temàtica relacionada amb festes i tradicions. És educador social i folklorista i dinamitzador cultural. Aquest llibret el podem considerar exhaustiu en el tractament de les celebracions nadalenques en el nostre àmbit social.
Després d´unes primeres observacions sobre la relació de solsticis i equinoccis amb els calendaris i les celebracions. I la relació del Nadal amb el solstici d´hivern, el fred, la neu, el foc, es presenta el cicle de Nadal, concretant dates, diades i celebracions des de finals de novembre fins al dos de febrer en què es tanca el cicle. En els capítols que es van desgranant es contemplen les successives diades i celebracions. El 6 de desembre, festa de Sant Nicolau, se´ns informa de la celebració del Bisbetó, una pràctica que ja s´ha oblidat en molts llocs; però es manté encara en aquells on sempre s´ha celebrat amb la seriositat i respecte que mereix. Segueixen a continuació les fires que se celebren en diverses poblacions, entre les quals destaca la de figures i complements pessebrístics que se centra entorn de la diada de Santa Llúcia, a Barcelona. Però de fires en podem trobar en gairebé totes les poblacions, amb més o menys relleu, i més o menys concurrència. Els canvis que amb el pas del temps van afectant alguns antics costums fan que hagin desaparegut fires tradicionals com era la de Sant Tomàs, que se celebrava a la plaça del Vi, de Girona, el dia 21 de desembre, en la qual es mercadejaven esponerosos indiots que donarien to i solemnitat a les taules familiars dels que es podien donar aquest luxe. En aquelles primeres setmanes de desembre es va preparant el pessebre. Adequant el lloc que ocuparà, generalment en el menjador familiar. Anant al camp a recollir els elements necessaris. L´emotiu acte d´abastar la caixa on es guarden les figures, obrir-la i anar recuperant el contacte amb aquelles figures que han estat guardades durant mesos i que reapareixen recordant-nos les hores de felicitat viscudes en la seva presència, en el nostre àmbit familiar. Les estrenes, felicitacions i postals són unes pràctiques que s´estan extingint. Unes s´han perdut del tot, altres van disminuint alhora que s´adapten els més moderns sistemes de comunicació. El Cant de la Sibil·la amb la relació de les poblacions de Catalunya, de Mallorca, de València i de Sardenya, on es manté la tradició. A la Catedral de Girona recordo haver-la sentit cantar només en una ocasió. En aquest llibret hi trobem la lletra del cant que s´interpreta a Mallorca.
Un capítol important és el de les Nadales, un riquíssim cançoner de tema nadalenc que en gran part s´ha anat transmetent oralment; però que també queda recollit en llibrets i en gravacions musicals. En aquesta publicació hi figura el text d´algunes de les més destacades.
Acte cabdal és la Missa del Gall. Com se celebrava abans i com ha anat canviant, tant per l´aspecte ritual, com en la participació. La manera d´esperar l´hora de la celebració, en un temps en què no hi havia les distraccions que ara tenim a l´abast. En què era costum sopar molt d´hora i anar aviat a dormir, quan a les cases es passava molta fred. També s´esmenta la novetat de l´actual anomenada «Missa del pollet», celebrada en una hora més adient per facilitar l´assistència de la mainada i també de les persones d´edat avançada que no podrien sortir de casa per anar al temple a mitjanit.
També es descriuen les característiques i l´origen del Pare Noel. Es dedica un bon espai a comentar l´àpat de Nadal. Distingint entre els que el situen el vespre de la vigília, mentre que en el nostre país la tradició és la del dinar del dia de la festa, amb el menú tradicional de l´escudella i carn d´olla, que s´ha anat transformant amb plats més variats.
Les representacions dels Pastorets, en sessions de tarda de tots els dies festius dintre el cicle nadalenc. Representacions que es poden trobar en un gran nombre de poblacions. Amb actors aficionats que per tradició es van perpetuant en un determinat paper, fins que l´edat els aconsella deixar pas als més joves. Un relleu que sempre resulta fàcil trobar. Els més moderns pessebres vivents que cada vegada tenen més acceptació, des que se celebrà el primer a la població andorrana d´Engordany. I l´any 1959 es va disposar per primera vegada a Catalunya, concretament a Castell d´Aro. Per iniciativa del ben recordat rector mossèn Gumersind Vilagran.
Amb els darrers capítols dedicats als innocents, l´home dels nassos, l´arribada dels Reis i la Candelera que tanca el cicle, s´acaba aquesta tan interessant publicació. La consulta de la qual ens informa abastament de tot el que es refereix a la celebració del Nadal i de les festes que s´escauen dintre el cicle nadalenc. Una obra ben presentada, de bon llegir, assequible a tot lector interessat en el tema, detalladament documentada.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema