El dietari

03.12.2017 | 09:08
El dietari

Dissabte | Avergonyit
Em trobo un amic que confessa que està posseït per un sentiment de vergonya. Aviat farà un mes que part del Govern de Catalunya és a la presó –dos mesos els «Jordis»– sense haver estat jutjats. L´avergonyeix la rapidesa amb què ho ha metabolitzat la societat i la baixa intensitat de la protesta. La fulminant esclafada de la República gasosa ha posat Catalunya davant del mirall. Fins al punt que aquest amic es pregunta si «som un poble pacífic o uns cagacalces». Ni una cosa ni una altra, li responc. El que ha demostrat fonamentalment és que és un poble molt càndid.

Diumenge | Castell militar
Dinem a la Cantina del castell de Sant Ferran amb uns vells amics. Un lloc magnífic per anar en colla, del qual en surts molt ben tractat i tip com un rènec. Mai s´acaba el menjar. La cantina et reconcilia amb Sant Ferran, que sempre ha estat un lloc esquerp per als empordanesos. Pel seu passat com a presó civil, a principis del segle passat, i pels seus usos militars. També hi van empresonar objectors de consciència a finals del franquisme. A principis dels anys 90 hi vaig fer unes quantes guàrdies –periodístiques– quan hi va estar de vacances el guàrdia civil feixista Antonio Tejero, davant dels rumors que el deixaven anar d´aquella fabulosa residència. El colpista hi va viure a cos de rei. L´anaven a visitar tots els fatxes de Girona, que sempre han estat molts, i era el convidat estrella dels suquets de peix que organitzaven el comandant del castell i els responsables de la Confraria de Pescadors de Roses, que eren subjectes molt castrenses. Al comandant se´l van carregar per un d´aquests suquets. Ara potser el condecoraven. Aquella sí que era una fabulosa presó model Dastis!

El castell de Sant Ferran continua d´esquenes a Figueres. Els militars mai l´han deixat anar del tot, amb la qual cosa es fa difícil que s´obri a la ciutat. Per molts festivals i activitats que s´hi facin, els militars i la nombrosa comunitat «estatalista» de Figueres sempre recorden que és seu.

Dilluns | Sense alcaldies
Ciutadans és un partit que lluitarà en aquestes eleccions del 21-D per fer-se amb els primers llocs. Però, en canvi, és un partit sense cap alcaldia a Catalunya i que, difícilment, n´aconseguirà cap de significativa l´any 2019. I menys a les comarques de Girona, on bàsicament s´alimenta dels excedents de greix del PP. Ciutadans és un artefacte polític nascut a la contra. Es va idear per combatre el catalanisme. No només l´independentisme. Ciudadanos vol relegar la cultura catalana a una simple manifestació folklòrica, com ho és a la Catalunya Nord. Considera que la identitat catalana és un virus que debilita el model uniforme de l´Espanya que desitgen i somien. El missatge «anti» que propulsen cala entre els electors no independentistes, principalment quan es tracta de sumar en unes eleccions catalanes o espanyoles. Però quan s´ha de baixar al terreny dels ajuntaments queda en evidencia la buidor i la frivolitat del projecte i l´acritud dels seus candidats. Això fa impossible que rapinyin alcaldies al partit a qui voldrien substituir a Catalunya: el PSC, que malgrat haver perdut terreny, continua tenint una teranyina resistent al territori (en alguns llocs més que altres) i sobretot projectes locals i candidats amb cara i ulls.

Dimarts |Clients de l´AVE
Els estudiants són, probablement, els principals clients de l´AVE Girona-Barcelona. Abans fins i tot que els treballadors de La Caixa, molts d´ells antics treballadors de Caixa de Girona (l´entitat que va desaparèixer després d'una innoble gestió per la qual mai ningú ha pagat. Ni tan sols Arcadi Calzada). També són un gran col·lectiu d´usuaris d´aquest tren els parlamentaris i càrrecs de la Generalitat. Aquests últims clients, en el darrer mes, han caigut en picat per deferència de l´article 155. Tampoc s´hi veu últimament el més alt càrrec de l´Estat a Catalunya; ja no deu viure a la ciutat on el consideren persona no grata! Els estudiants omplen trens i es rebenten els timpans amb els auriculars. És increïble però a les famílies els és molt més econòmic pagar l´abonament de l´alta velocitat i que tornin a casa cada dia, que no pas un pis o una residència d´estudiants a la impossible Barcelona.

Dimecres | República de gallines
El 155, que a la pràctica és la demolició, temporal o no, de la Generalitat, impossibilita que Medinyà i Sant Julià de Ramis es defensin amb garanties de l´artilleria jurídica del PP, que ha decidit impedir que es faci efectiva la segregació. Medinyà torna a ser engolit per Sant Julià. El PP té al·lèrgia a la independència, per molt petita que sigui. I més si es produeix al poble de residència del «Molt Honorable Sediciós». El 155 està servint al PP per arribar a llocs on els vots i la democràcia no li han permès mai. A Catalunya, el PP és un partit residual, minoritari i freak. En canvi, en l´actualitat és el que més influeix i condiciona la vida a cada racó del país. Ho fa a través del 155 i de la por, dues armes que han resultat autèntics tomahawk psicològics contra la «república de gallines», com he sentit que algú descrivia en privat Catalunya.

Dijous | prohibir l´arc de sant martí
Desconec si hi ha massa precedents d´un país que hagi prohibit un color per subversiu. La Junta Electoral Central ha prohibit el groc perquè el considera un color partidista i insurgent. Hi ha moments d´aquest episodi de càstig contra el órdago secesionista que ratllen l´esperpent més delirant, com aquest episodi de la prohibició del color groc en llaços i fonts ornamentals. Com si realment un color fos una arma subliminal capaç de canviar el sentit d´unes eleccions.
Com si el groc fos un instrument d´adoctrinament massiu. M´agradaria fer unes cerveses amb els senyors de la junta electoral. Les explicacions sobre la prohibició han de ser un autèntic tractat sobre el deliri. A la quarta cervesa no descarto sentir-li dir a un: «¿qué me das si prohibo el arco iris?».

Divendres | «Súper mario» ros
Si se´m permet la broma fàcil al nou alcalde de Blanes, el compositor musical Mario Ros, li caldrà l´habilitat del ninot del videojoc per saltar tots els obstacles i tirar endavant la seva ciutat, partint de la base que no es recorda un punt de partida de tanta feblesa política, fins i tot superant la debilitat de Marta Felip a Figueres. Ros (PSC) s´ha convertit en alcalde perquè Miquel Lupiáñez ha marxat proclamant el seu desacord amb el paper dels socialistes en el desmantellament de l´autogovern de Catalunya. Ros s´ha convertit en alcalde amb el vot de només 4 dels 21 regidors del consistori.

Hi havia un altre candidat –Joan Salmerón, d´ICV-EUiA– que ha obtingut més vots però no pot ser alcalde. El reglament diu que ha de ser de la llista més votada si no hi ha una majoria de regidors que donin suport a un altre candidat. Resulta també que és alcalde perquè dos companys de partit que van davant seu a la llista han renunciat. I per acabar-ho d´arrodonir, Mario Ros no va entrar al consistori directament després de les eleccions del maig de 2015, sinó que va entrar l´any passat quan una regidora va dimitir. O és molt brillant, o és un insensat. El temps dirà si fa la composició de la seva vida o una òpera bufa.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema