La novetat de la campanya electoral del 21-D es diu Miquel Iceta. Contrasta amb tots els altres candidats o candidates. Per propostes, maneres i actitud. Per tot. En temps de fronts és tota una troballa algú que no retreu, ni desqualifica, que respecta tothom i predica la concòrdia: recuperar la convivència i la voluntat d´acord el més ampli possible. Després de deixar claríssim que els coneix bé a tots. En temps de tot o res, fa evident que els universals escarafalls se sustenten en la ignorància del que es té i que l´Estatut aprovat i retallat permet: per exemple, una nova forma de gestió dels tributs, la del Consorci de les Agències Tributàries catalana i espanyola. Un precepte aprovat fa anys sona a novetat provocadora. Els governs català i espanyol no tenien el propòsit d´avançar plegats, els interessava la confrontació. Ni el català reclamà desenvolupar i concretar el precepte estatutari ni l´espanyol l´oferí.

No parla, excepte quan el pregunten, sobre història recent de Catalunya i sempre ho fa des del judici constructiu, asèptic i allunyat de qualsevol contundència. Reconeix en l´oient la intel·ligència de treure´n les conclusions, un estil clarament hermenèutic. Parla de futur, de propostes que recuperin institucionalment i econòmica el país i ajudin a viure millor les catalanes i els catalans. Ho fa planerament, no enganya, desprèn franquesa i demostra un judici objectiu sobre les coses començant per ell mateix. Si és capaç d´explicar que no es veia candidat perquè era baixet, grassonet, calb i gai, i confessar que s´ho passa de meravella fent-ne, explica a tothom que és de fiar perquè a la intel·ligència li uneix la proximitat, la sinceritat i la transparència de les seves motivacions.

Iceta ha recuperat el discurs i dona sentit al PSC en aquest temps de confusió. Uns el demonitzen per filoseparatista i els altres per unionista. Iceta estableix com a obvi que sense llei no es va ni a El Corte Inglés i vol Catalunya amb més autogovern i un finançament que respecti el principi d´ordinarialitat. No es casa ni amb uns ni amb els altres, ha ocupat la centralitat per encapçalar el renaixement de Catalunya i col·laborar a la regeneració federal d´Espanya.