Tornem-hi amb Sixena! No hi ha manera de resoldre el conflicte legal entre l´Aragó i Catalunya per les pintures murals del monestir de Sixena, a Osca, i els objectes del mateix monestir comprats per la Generalitat a la priora del cenobi a finals del segle passat. Una venda impugnada després pel Govern aragonès, que volia exercir el dret de retracte, però que el Tribunal Constitucional va desestimar. El jutjat d´Osca va continuar el plet amb nous arguments, rebutjats també per la Generalitat. L´últim episodi d´aquest batibull legal era una nova sentència del jutjat aragonès contra la qual Catalunya va interposar recurs. I en aquest punt és quan el ministre Zoido, violant les lleis de la prudència, i en nom de l´article 155, ordena que les 44 peces de Sixena visitables al Museu de Lleida, i pagades religiosament -mai més ben dit- pel Govern català, tornin al monestir.
Catalunya està sotmesa al dictamen del Gobierno espanyol amb l´aplicació del «castigador», punidor article. Ara bé: hom entén que un càstig ha de correspondre´s amb la causa que el provoca, és a dir, amb uns hipotètics fets d´ordre polític, constitucional. I no crec que el litigi intercomunitari sobre el conflicte «sixenès» es pugui catalogar d´anticonstitucional. Aleshores, què coi pinta aquí el Ministeri de Cultura, maneflejant en un afer legal que s´inicia el 1983 entre ambdues comunitats? Què és pretén amb aquesta intromissió? No era més lògic -i just- deixar seguir el curs legal? Com pot parlar el ministre de «fer complir la llei» si, curiosament, el cas està en mans de la justícia? Sospito que darrere d´aquesta intervenció ministerial potser hi ha una altra raó. La de sempre.
