Iceta ajuda els indepes

05.12.2017 | 01:42

Fa uns anys Antoni Comín, llavors en l'òrbita socialista, va participar a Manresa en una taula rodona sobre la independència, en la qual ell defensava tesis federalistes. En un moment del debat es va adreçar al representant d'Esquerra i li va venir a dir: per convèncer els espanyols reticents, els federalistes catalans necessitem que els independentistes sigueu forts i exerciu molta pressió. S'equivocava: l'enfortiment ha arribat, però no ha dut els grans partits espanyols a posicions més federals sinó més unitaristes, d'acord amb la tercera llei de Newton, aquella segons la qual «sempre que un cos exerceix una força sobre un altre, aquest segon cos exerceix una força igual i de sentit contrari». Com més separatisme, més unionisme. Com més agosarament, més intransigència. Comín, llicenciat en Filosofia i Polítiques, no va trigar a abandonar les esperances federalistes i va acabar de diputat i conseller de la Generalitat en la quota d'Esquerra.

Ara és Miquel Iceta el que comprova les dificultats de llançar missatges de tercera via i millores graduals de l'autogovern català com a mètode per calmar les aigües. El dirigent i candidat socialista ha publicat una sèrie de propostes d'allò més moderades, com el consorci tributari i la condonació parcial del deute autonòmic, i han estat els barons del PSOE els primers a llançar-li la cavalleria pel damunt. Sense voler, està ajudant els independentistes, en la mesura que la resposta a les seves contribucions avala la tesi que amb la classe política espanyola no hi ha res a fer, ja que nega per sistema tot el que procedeixi de Catalunya (fins i tot si ve d'un justificador del 155), i per tant no hi ha millora possible si no és per la via de deslligar les amarres. Segur que Iceta no busca aquestes conseqüències, però aquests dies tothom salta com si tingués molles a la part d'asseure's.

Ja veurem què diuen les urnes el dia 21 i si el quadre que dibuixen requereix apòstols de les terceres vies o facilita l'enrocament dels antagonismes absoluts. En tot cas, val la pena esmentar que en l'entrevista que aquest diari li va publicar dissabte passat, Iceta deia: «Tenim el Govern a la presó i a Brussel·les». «El Govern», no «el Govern cessat», o «el Govern destituït», sinó simplement «el Govern», i qui parla així no és cap independentista, ni tan sols un sobiranista. És una qüestió de llenguatge natural, espontani, diguin el que diguin els amants d'exercir de policies de la paraula als mitjans de comunicació.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook


Enllaços recomanats: Premis cinema