Processons d'alcaldes

05.12.2017 | 01:42

El full de ruta 2017-2018, aprovat per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), assignava un paper crucial als alcaldes i regidors. El document instava l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) a constituir l'Assemblea d'electes de Catalunya (AECAT) «en la forma d'una entitat d'inscripció voluntària i individual» «integrada pels parlamentaris i els representants municipals» elegits directament i democràticament pels ciutadans. La seva funció era «la substitució de les institucions», «si aquestes fossin neutralitzades per l'Estat».

En els escenaris previstos, l'AECAT assumia «la màxima representació legítima, sobirana i institucional de Catalunya per completar el procés d'independència i reclamar el suport de la comunitat internacional».

Totes aquestes elucubracions s'han tornat aiguapoll en el moment d'aplicació de l'article 155 de la Constitució. L'entitat s'ha convertit, sense pena ni glòria, en un fantasmagòric registre de càrrecs independentistes sota l'empara de l'AMI.

Dit això, no s'ha d'infravalorar la complicitat d'alcaldes independentistes amb el procés perquè, en fases puntuals, ha assolit especial rellevància.

De fet, formen part de l'entramat que durant anys ha teixit l'ANC i Òmnium Cultural fent conxorxa amb els partits sobiranistes. Entre altres actuacions cal citar l'aprovació de mocions a favor de l'autodeterminació, la participació activa en les Diades dels darrers anys, l'aportació logística en les convocatòries de la consulta del 9-N i del referèndum il·legal de l'1-O, el foment en els ajuntaments de les vagues polítiques dels dies 3 d'octubre i 8 de novembre, la col·locació d'un símbol partidista com és l'estelada en consistoris i places públiques, en detriment de la senyera de tots.

A més, qualsevol demòcrata hauria de reprovar les processons d'alcaldes, amb les vares enlairades, acompanyant els líders independentistes fins a les portes dels jutjats, o celebrant a les escalinates del Parlament la proclamació d'una república catalana simbòlica o rendint tribut a un Puigdemont fugit de la justícia i amagat a Bèlgica.

En l'acte de presa de possessió, després de ser elegits pels regidors, els alcaldes juren o prometen acatar la Constitució i l'Estatut d'Autonomia.

És cert que poden fer-ho «per imperatiu legal», però això no els eximeix de complir les lleis i de respectar els drets de les minories.

En el mateix acte reben la vara en senyal d'autoritat per a l'exercici de les competències encomanades i la defensa dels interessos de tots els veïns.

En resum, els alcaldes pelegrins obliden els seus deures quan converteixen la institució en un instrument de la causa independentista.

Que els ciutadans en prenguin nota a l'hora de votar!

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook


Enllaços recomanats: Premis cinema