Cartes

06.12.2017 | 00:28

Hem tornat o no hem tornat al franquisme?
JOSEP  MARIA  BOSCH GIRONA
Des de fa un temps, molta gent es fa aquesta pregunta: En general, aquells d´un tarannà més democràtic, votants de CiU, ERC, PNB, IU, PODEM i, fins i tot, el PSC, opinen que sí€ els altres, d´un tarannà més autoritari, votants del PP i de CIUDADANOS, opinen que no. Vegem-ho:
Pel que fa a la corruPPció, ens hem superat: en el franquisme, el sistema, com ara, era corrupte. El PP (i d´altres), avui, han gua­nyat la inflació: Recordem les unitats de corruPPció: 1 REDONDELIO (franquisme) = 1000 milions de pta. 1 MATESIO (franquisme) = 10000 milions de pta. 1 RUMASIO = 100000 milions de pta. 1 GÜRTELIO (PP) = 1 bilió de pta.
Pel que fa a les presons, en un moment històric i l´altre, tenim presos polítics€ És veritat que, ara, n´hi ha menys€ però el tema no ha fet més que començar.
Pel que fa a la Justícia –una de les vergonyes d´Espanya– l´Audiència Nacional quasi supera els TOP del franquisme: només cal recordar –líders catalans a part– la sentència del cas Alsasu. A banda d´això, el govern actual, com la dictadura, fa i desfà, posa i treu jutges, segons el seu interès. És més, els fiscals ja no tenen ni un sol grau de llibertat
La brutal represió policial de l´1 d´octubre ens recorda, als que ho vam viure, l´actuació dels «grisos».
Ja no hi ha premsa lliure: a Madrid ha desaparegut la llibertat d´El País, tal com, en el franquisme, va desaparèixer el diari Madrid.
Finalment –ja sé que es un tema molt superficial– en el franquisme, els àrbitres de futbol tenien un únic objectiu: que el Barça no guanyés la Lliga. La temporada passada, segons un estudi d´una associació independent de Saragossa que «rearbitra» els partits, el campió havia d´èsser el Barça i el subcampió el València: amb la «inestimable» ajuda dels àrbitres, fou campió el Madrid. Aquest any, en els darrers dos partits del Barça (gol que havia entrat 50 cm, anulat i fora de joc assenyalat de forma incorrecta) se l´hi han tret incorrectament, 4 punts que, a ben segur, serán decissius en el desenllaç final.
I jo em pregunto... hem tornat ó no, al franquisme?
Si Arias Navarro aixequés el cap, no diría, ara, «españoles todos€ Franco € ha vuelto»?


Independentisme radicalitzat
Andreu Moreno Girona
Ninots penjats representant a votants de PP, Ciutadans i PSC; insults d´un dirigent de Convergència –ara PDeCAT– contra guàrdies civils als quals ha desitjat «una mort lenta i dolorosa», atacs a habitatges privats per cometre el greu delicte de posar la bandera d´Espanya al seu balcó.... Dona la impressió que l´independentisme radical es va treient la careta. Les imatges dels cotxes de la guàrdia civil destrossats al setembre ja van mostrar que els qui s´omplen la boca a tota hora de pacifistes no ho són tant. La realitat és que a Catalunya estem davant d´unes eleccions en què els contraris a la secessió, com assenyalen els sondejos, tenen més por de parlar lliurement i expressar les seves idees polítiques en públic, molt especialment a les comarques interiors. Hauria de ser prioritari acabar amb aquest atemoriment si no volem posar en risc no només la democràcia sinó la convivència a Catalunya.


Temps d´espera, temps d´esperança
M. Teresa Prat BANYOLES
Enfilem la recta cap al Nadal. És temps d´Advent, temps d´espera, temps d´esperança. Els qui seguim d´una manera especial l´any litúrgic, que s´inicia precisament ara, a l´Advent, trobem en cada un dels temps d´aquest cicle litúrgic un sentit, una raó, una motivació, que ens ajuda a endinsar-nos i avançar en el camí de la fe i de la vida. I és l´espera, però sobretot l´esperança, la que ens mou, especialment, en aquest temps d´Advent; una esperança que és consol, que és virtut, que és força que empeny, que ens ajuda a mirar cap al futur amb perspectiva, amb objectius...una esperança que no deixa que ens rendim davant les adversitats.
Aquest Advent, més que mai, és també temps d´espera i d´esperança que, com bé ens recorda una coneguda falca comercial d´una marca de torrons,  tothom pugui tornar a casa per Nadal, i compartir aquestes diades amb aquells qui més estima; és temps d´espera i d´esperança de dies i nits de pau, de dies i nits de llibertat, sense comminacions; és temps d´espera i d´esperança que la humilitat i la bondat s´imposin davant la supèrbia i la malícia; és temps d´espera i d´esperança que la justícia venci la injustícia i l´abús; és temps d´espera i esperança que l´arc de Sant Martí pugui tornar a lluir tots els seus colors; és temps d´espera i esperança de tant... Però recordem que, sobretot, és temps de recordar el passat, de viure el present i de preparar el futur: és temps d´Advent.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook


Enllaços recomanats: Premis cinema