Crisi en els partits d´ordre

06.12.2017 | 00:28

Coincideixen els àugurs del vot que Podem patirà una baixa considerable d'aquest aliment en les pròximes eleccions: i ho atribueixen a la seva posició en el cas de Catalunya. Però potser no és per això –o no només–, sinó per la caiguda que, en general, estan experimentant els partits conservadors.

El de Pablo Iglesias júnior va néixer alletat per les acampades urbanes del 15-M. Aquell va ser un moviment estranyament juvenil que es basava en la reivindicació –tan espanyola– del pis en propietat i la condonació de les hipoteques. Amb això no es fa una revolució, naturalment; però sí que s'atrau gent de totes les edats colpejades per la crisi econòmica. D'aquí a pescar cinc milions de votants no va intervenir més que un pas.

Tot això ho explicaven molt bé fa ja vint anys els guionistes de la pel·lícula Trainspotting. « Escull la vida, escull un feina, escull una família, escull un televisor gran que t'hi cagues, escull hipoteca a interès fix, escull un pis pilot», deia el narrador en els primers fotogrames del film. Es burlaven així del nou ordre instaurat per Margaret Thatcher al Regne Unit, si bé no és menys cert que al final de la peli el protagonista en funcions de narrador acabava per sucumbir a tots aquests estímuls del vell capitalisme.

No cal anar a Thatcher per identificar en aquest model ultraconservador de vida a l'Espanya del piset i el cotxet, tan encertadament retratada fa mig segle per l'italià Marco Ferreri. Tant se val si d'esquerres o de dretes, la meta de l'espanyol mitjà consistia –i consisteix– que el banc li concedeixi una hipoteca per comprar un pis i un cotxe millor que el del veí. La mida de la tele ja és una qüestió secundària, encara que no per això mancada d'importància.

Podria esperar-se dels xavals, que són minoria en aquest ancià país, una actitud revolucionària o almenys insurgent contra aquest vell ordre basat en la propietat i el consum. Va passar, però, el mateix que amb els russos, l'arribada dels quals esperaven ansiosos els pocs rojos de tota la vida que aquí van quedar després de la Guerra Civil. «Per una vegada que venen, es posen a jugar a bàsquet», van comentar decebuts els seguidors de Ràdio Pirenaica quan el CSKA de Moscou va creuar per primera vegada el teló d'acer cap a Espanya per enfrontar-se al Reial Madrid de bàsquet.

El mateix pot dir-se del partit –no de bàsquet, sinó de política–que fa uns pocs anys va trencar amb gairebé quatre dècades de bipartidisme en aquest país. L'equip acabdillat per Iglesias prometia acabar amb el règim del 78 i inaugurar una nova era de progressisme i llibertats; però i ara. El seu programa, d'ordre més hipotecari que revolucionari, sembla haver acabat per despistar molts dels seus votants de primera hora; cosa que potser expliqui la baixada que ara mateix pateixen en les expectatives de vot.

Ja va ser un mal símptoma que el seu primer acte d'insurrecció consistís a seure a la Puerta del Sol i altres places d'Espanya, com si esperessin que aquesta posició sedent inquietés el poder. La resta potser va venir de més a més.

Tampoc haurà d'estranyar que no sigui Podem l'únic partit conservador afectat pels mals auguris de les enquestes, que igualment castiguen altres bàndols més tradicionals tals que, un suposar, el de Mariano Rajoy. El cas és que els partits d'ordre i hipoteca estan en crisi. S'ignora per què.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook


Enllaços recomanats: Premis cinema