Estornells, cara i creu

07.12.2017 | 07:14

La diversitat d'ocells voleiant sobre la Terra pot ser –és– una gran desconeguda. Quan la ciència corresponent es va fer divulgativa, amb ànim d'arribar al gran públic, es va refiar de la televisió i es varen veure documentals inoblidables. El cinema va fer sortir de la gàbia Els ocells, magistral pel·lícula d' Alfred Hitchcock que transmetia un gran respecte, lluny de la tradicional bondat de les aus del cel, fascinant reialme on no tots són flors i violes.

El nostre estornell és un ocell que fa un pam, negrós lluent, pigallat de blanc i amb bec groc; no té dificultat per fer el niu, el fa a sota un teulat, a un arbre, a un forat de roca, on calgui. Fins aquí seria un individu discret. Però per a buscar-se la vida ja és una altra qüestió: més que menjar fruita el que fa és destrossar tota la collita d'un arbre fruiter i es comporta igual amb les oliveres i tot el gra que troba als camps; i ja no es tracta d'un perjudici causat per uns pocs individus perquè els estornells viuen i es desplacen en gran família, ben instal·lada a Catalunya, família que a la tardor es converteix en numerosíssima en rebre els estornells que arriben d'Europa per les migracions climàtiques. L'alimentació dels estornells causa vertaders estralls. Ja es parla de plaga.

Una altra faceta dels estornells és el seu vol espectacular, en estol, traçant unes evolucions creadores de bellesa en els seus moviments, tota una singularitat amb la participació de milers i milers d'estornells.

Científicament les aus reben la corresponent atenció. Dels estornells podem destacar la tesi doctoral que els dedica la biòloga Anna Motis i Berta, de la Universitat de Barcelona. I del vessant espectacular dels vols sincronitzats els estornells reben especial atenció a internet, on es poden contemplar algunes demostracions de les habilitats artístiques d'aquests ocells quan s'organitzen en un festival aeri de gran bellesa; una de les filmacions del vol va acompanyada d'un vals d' Strauss, una immersió a l'excel·lència; una altra presentació ens ensenya el cel de la ciutat de Roma quan un vol d'estornells adorna l'hora del captard, i el comentarista s'aventura a dir que aquella demostració la fan cinc milions d'estornells. Són també molt admirats els vols dels nostres estornells concentrats als Aiguamolls de l'Empordà, una presència que ja compta amb uns públics fidels.

Girona ja sap de què estem parlant. Isabel Oliva en el seu llibre de poemes Ària per a una sola corda, es refereix als estornells que es despleguen «en ventalls sota els núvols, com una afuada falç d'acer, tallen la immensitat blava, tracen infinits fils d'Ariadna en l'aire de la tarda». Isabel Oliva també es lamenta pels vells plàtans de la plaça que tot sovint han de ser amputats per a evitar donar acolliment a tants ocells molestos i embrutidors. Són tota una creu.

Ara són les cinc de la tarda i estic veient l'espectacle tardoral dels estornells que es concentren, addictes a les grans antenes de comunicacions, van i tornen creant un espectacle de vol amb dissenys extraordinaris, fins que s'enduen la claror del cel. Demà, més evolucions, més creacions màgiques.

Qui sap si els estornells sabessin que fan tant de mal despareixerien del mapa per sempre més. Qui sap si veiessin que són tan artistes s'estarrufarien com ho fa un orgullós paó reial. Els estornells fan mal, però fan bonic. També és correcte dir-ho al revés: fan bonic, però fan mal. Tota una metàfora de molts comportaments de la condició humana.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook


Enllaços recomanats: Premis cinema