Cartes

08.12.2017 | 01:34

Agraïment
Clemente Peruga Abenoza Sarrià de Ter
Soc un veí de Sàrià de Ter que vull deixar constància del meu agraïment als meus fills, als Mossos d´Esquadra, bombers, veïns i al mateix alcalde de St. Julià de Ramis.
Els fets van passar el dissabte dia 25 del mes passat. Vaig anar al bosc amb el cotxe en direcció al Golf de St. Julià. La meva gosseta i jo vam caminar una hora i, quan vaig voler tornar al cotxe, em vaig desorientar de tal manera que anava en direcció contrària.
L´angoixa de la meva senyora en veure que no arribava i de mi mateix va fer que els dos truquéssim al 112.
Es molt lloable l´atenció que saben donar. No només em van trucar cada 5 minuts, sinó que van desplegar tots els seus esforços venint-me a buscar.
La desorientació que vaig tenir és inexplicable per a una persona que coneix molt bé aquell lloc.
Des de les 3.40 h, hora en la que volia tornar a casa, fins a un quart de 8 del vespre, vaig estar pel bosc enbrancant-me, a les fosques i passant fred. Però amb molta valentia i constància vaig per fi poder reconèixer, en la meva última caiguda, una carbonera.
Allà em vaig adonar que caminava en la direcció contrària a la que havia d´anar.
Al final em van localitzar, quina alegria de veure´ls. Amabilitat, professionalitat i rapidesa que mai oblidaré.
Moltíssimes gràcies.


El ridícul de Puigdemont
Joan Ruiz Figueres
Ignoro si alguna vegada Carles Puigdemont ha sigut massa espavilat.
Com a president de la Generalitat ja va demostrar que la seva única orientació era el fanatisme. I, des que va fugir a Brussel·les, ha perdut el nord. Fa uns dies va dir que l´aplicació de l´article 155 era un «cop d´estat». Al revés, senyor Puigdemont. L´aplicació del 155 és un acte democràtic, avalat per la Constitució, contra la ruptura democràtica –això sí que era un cop d´estat des del poder– perpetrada en el Parlament els dies 6 i 7 de setembre i la posterior declaració d´independència contravenint qualsevol legislació vigent.
Ara ha dit que el Tribunal Suprem ha retirat l´euroordre de detenció per por a fer el ridícul. El ridícul és el que vosté fa amb reiteració. Es tracta, senzillament, d´una tipificació de delictes en països diferents. Bèlgica ni ha entrat ni pot entrar en el fons del seus presumptes delictes; només en la forma que, com bé ha argumentat el magistrat del Suprem, es podia donar el cas que uns imputats fossin jutjats per uns delictes i la resta per altres de menors. Com titulava un diari aquesta setmana, vosté s´ha quedat en els llimbs per molta astúcia que, com el seu inefable predecessor, vulgui vendre a la seva parròquia.
Si vol comprovar com funciona Europa, ho té fàcil. Es desplaci uns quilòmetres cap al sud, s´instal·li a França i esperi allà que el Suprem dicti una nova euroordre de detenció. No ho tindrà tan còmode com a Bèlgica, país que també denega el lliurament de terroristes i que vostè va escollir per raons òbvies. Sap com castiga el Codi Penal francés el delicte d´insurrecció que posi en perill les institucions de la República i atempti contra la integritat del territori nacional, similar al de rebel·lió a Espanya? Cadena perpètua.


Patrimoni filmat
Eulàlia Isabel Rodríguez Pitarque Torroella de Montgrí
Tenim un passat patrimonial històric que es perd quan no en deixa cap testimoniatge. Hi ha persones, però, que formen part d´aquest passat i que amb la seva veu ens el poden encara recordar i impedir-ne l´oblit i, per tant, la pèrdua del seu coneixement per sempre. El documental és un gènere que permet la pervivència de la nostra història; gràcies, doncs, a diversos documentals podem veure molts dissabtes a la tarda al Cinema Montgrí una part d´aquest passat cultural nostre.
La Carmeta i el moll n´ha estat el que hem vist només començar desembre. Dirigit per Maria Velasco, explica qui és la Carmeta i com va ser la seva feina de cosidora de xarxes al port pescador de Roses. Les imatges filmades ara s´ajunten amb les imatges del passat, aconseguint així una molt interessant narració. La protagonista, present a la sala, ens va explicar els seus inicis en aquesta feina i la seva evolució.
Un documental com molts d´altres que estaria bé que es pogués veure en més cinemes i als centres educatius per tal d´ensenyar amb la imatge un passat fins fa no res encara ben viu del tot. També estaria bé que les biblioteques tinguessin còpies d´aquests documentals patrimonials per poder fer difusió del coneixement que contenen.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook


Enllaços recomanats: Premis cinema