Campanya electoral i substitució lingüística

mireia masó i josep brugada girona

Ja hem rebut la primera carta personalitzada d´aquesta campanya electoral per al dia 21 de desembre. Un sobre en el qual diu que la solució està dintre el sobre. Doncs, molt bé, la sorpresa també està dintre el sobre, dues cartes, una del Sr. Mariano Rajoy i l´altra, del president del Partido Popular de «Cataluña», Sr. Xavier García-Albiol; les dues missives estan escrites en llengua espanyola. Ens preguntem: com es pot aspirar a governar la màxima institució de Catalunya enviant a les electores/-ors missives «només» en llengua espanyola? No podem tolerar que es menysprei d´aquesta manera la llengua catalana. Ens sembla indignant el desdeny envers la llengua pròpia de Catalunya que expressa una vegada més el PP. Aquesta gent aspira a governar la Generalitat de Catalunya? Aquesta carta degudament signada és una altra burla a totes les catalanes i els catalans, als espanyols de bé i a la seva «sacrosanta» Constitució.

No entrarem en el contingut semàntic i polític de la carta, amb la forma que tenen d´ignorar la llengua dels Països Catalans ja en tenim prou. Si aquest partit «ha de ser la nostra solució», «estem pla ben arreglats».

Bon vent i barca nova.

És l´hora de la veritat

maria salip calvó girona

Molts anys, moltes esperançes frustrades, molt temps i calés perduts darrere del procés. Els polítics haurien de demanar perdó pel mal que han fet a Catalunya i sobretot als catalans de bona fe que s´han cregut totes les seves mentides. Han enfervoritzat i fanatitzat masses de gent, es pot veure la quantitat de persones que han viatjat fins a Bèlgica, per cert l´únic país a Europa en què alguns polítics donen suport a Puigdemont. Ho van veure el dia 1 d´octubre, empenyent el poble a anar a votar un nyap de referèndum il·legal, enfrentant-se amb la policia que complien un mandat judicial. Molts van votar tranquil·lament 3 0 4 vegades, altres varen rebre, però com diu la dita: «Qui no vulgui pols no vagi a l´era». Catalunya com tothom sap està en territori espanyol i és clar que no ens el cediran, seria fantàstic poder marxar d´España, aquest regne de 17 taifes, on hi ha més polítics corruptes que en qualsevol altre país europeu i, per cirereta, encara un rei. Peró Espanya i Europa ens donen l´esquena i no podem restar sols.

Si el pròxim dia 21 guanyen els independentistes, cosa molt possible i probable, veurem marxar empreses a dojo, no vindran inversors i ens empobrirem cada dia més. Els enfervoritzats indepen... estan disposats a patir atur, empobriment, mentre els polítics que els han enganyat tenen les espatlles ben cobertes, ells no patiran res. Per desgràcia tenim el símbol que millor ens representa: el burro. Aquesta és la meva humil opinió, tant de bo estigui equivocada.

Ni Déu hauria prohibit els colors

Xavier Serra Besalú GIRONA

Tots nosaltres -els humans- establim algunes normes: per quin costat de la calçada conduir?, els protocols que seguim davant una urgència, els horaris comercials, etc. També Déu -si existeix- sembla haver establert algunes lleis: la de la gravetat o la del codi genètic, o la lògica del raonament correcte i, possiblement, uns principis bàsics que justifiquen -i els reconeixem- els límits de la dignitat humana, el camí de la felicitat i els «absoluts morals», entre d´altres.

El món és ple de colors i, sincerament, ni jo ni ningú entén que es puguin «prohibir», però -en un rampell persecutori contra tot bri de catalanisme- una «Junta» veda el color groc, i hi aplica la força coactiva. S´ha perdut el senderi?

Com es pot prohibir la tardor (heu vist les fulles groguenques que cauen dels arbres als nostres boscos?), la samarreta que l´àrbitre duia ahir al partit de la TV, la lluïssor del sol o bé la rodanxa de formatge que ara m´estic esmorzant?

No només amb l´abús d´eines judicials, de poders coercitius, de l´escanyament econòmic i social, sinó que ara també, se´ns petjarà els colors que veuen els nostres ulls? A on arribarem? Ni l´Omnipotent prohibiria els colors.